skip to main |
skip to sidebar
«Al començament d'El joc seriós, una novel·la de Hjalmar Söderberg, Arvid, el protagonista, ha començat a treballar com a periodista i al cap de poc s'estrena com a crític musical amb una ressenya sobre un concert. Però té escrúpols de publicar-la, perquè ell mateix troba que és massa feridora i sarcàstica. El seu superior al diari, en canvi, s'hi mostra entusiasmat i li diu que no li sàpiga greu, perquè «a la gent no li agrada gaire llegir com s'elogia els altres. A més, aquells a qui van destinats els elogis mai no en tenen prou, i els altres sempre en senten enveja. Però si un crític deixa un actor o una cantant com un drap brut, aleshores només es disgustarà una persona, i tots els altres contents. En conseqüència: no tinguis cap recança a criticar! Hem d'intentar repartir una mica de felicitat i alegrar l'existència de la gent!» .
Enric Iborra. La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena, 2018. P. 58.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada