skip to main |
skip to sidebar
En mi primera novela, Los ojos vendados (1992), usé mi nombre al revés para bautizar a mi narradora: Iris. Le di después el apellido de soltera de mi madre: Vegan. La situé en el piso donde una vez viví, en el 309 de la calle 109 Oeste. Tomé prestadas algunas características de varios amigos cercanos y las mezclé con otras inventadas y usé mis propias experiencias de la época en la que fui paciente en el pabellón de neurología del Centro Médico Monte Sinaí. Pero las aventuras de Iris no son las mías. Yo las inventé. Me vinieron a la mente como algo necesario, verdadero, pero se trata de ficción. Sin embargo, hubo personas, incluido un buen amigo de mis padres, que estaban convencidas de que todo había sucedido exactamente como se relataba en el libro...
Siri Hustvedt. «La verdadera historia». A: Vivir, pensar, mirar. Traducció de Cecilia Ceriani. Anagrama, 2013. P. 130.
Me n'he adonat amb retard i potser no ho llegireu...nome'n puc estar, tinc una certa mania a la Siri. Tot ve dels seus comentaris al programa de PaginaDos en que deia que havia preguntat a un escriptor perquè hi havia tan poques autores en els seus llibres...Em va consolar llegir una crítica sobre un llibre seu - que crec que vas publicar-la aquí, Matilde - on es posava en evidència la seva baixesa de mires (i la ressenya era d'una dona, que consti). Després vaig trobar un article a la xarxa on la qualificaven poc menys de súper lúcida gurú feminista (!!) Ara ja tinc un motiu més per detestar Paul Auster.
ResponEliminaDr. Vilardekll
We never sleep!
EliminaJo vaig acabar fins als dallonses de la cançoneta feminista de El món resplendent i mira que, en el fons, hi estava d'acord amb tot.
Sap greu, però t'anuncio una tongada de Siri que te la farà avorrir encara més, si és possible. Però parla de llibres, sense bandera lila.
I pel que fa a en Pol Austé, jo em quedo amb la Trilogia de Nova York i La invenció de la solitud. Almenys del meu record, que no els he tornat a llegir mai més. Diuen que la bona de la família és la primera dona de l'Austé, la Lydia Davis, però encara no li he llegit mai res. N'he sentit a parlar molt d'un relat sobre una vaca, per exemple. Aviam si me'l procuro.
En tot, no amb tot! Deu fuetades.
EliminaNo hi havia caigut...després d'escriure l'anterior, he clicat sobre Siri (hi han vegades que m'oblido de la tecnologia i tot ) i he anat a parar a l'article de la Marina Porras....per cert, que sembla que no va agradar gaire a un parell de persones (no sé si el comentari de la ressenyadora o les cites de la Siri)
ResponEliminaDr. Vilardekyll
No els va agradar l'article de la Porras, no. Però no van desenvolupar el tema.
Elimina