skip to main |
skip to sidebar
«Posa legions de llibres al prestatge,
llegeix, llegeix, sense avantatge:
això és estrany i fals, allò avorrit,
allà hi manca fondària, aquí sentit;
en tots hi troba una tortura:
els llibres vells són antiquats,
s’obstinen en l’antic les novetats».
Aleksandr Puixkin. Eugeni Oneguin. Traducció d'Arnau Barios. Club editor, 2019.
[Font: Pere Calonge @perecalonge]
L'editorial diu:
Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor traducció
Premi Serra d’Or 2020 a la millor traducció
La primera gran novel·la russa és en vers. Venerada com l’obra mestra absoluta per tots els que vindran després —Dostoievski, Tsvetàieva, Nabókov, Dovlàtov—, fora de Rússia se l’ha llegida poc, perquè el peu forçat de la rima i del metre n’han llastat la traducció. En català faltava qui desafiés l’obstacle i traduís l’Oneguin en vers. Arnau Barios s’ho va proposar i, set anys més tard, ofereix l’obra mestra al seu públic.
____________________
P.S.: Aquí, un resum de premsa sobre l'Oneguin d'en Barios. I aquí, l'article que el traductor va publicar no fa gaires dies a La lectora, a propòsit de la mort d'en Limónov, que no té res a veure amb l'Oneguin, però no us el deixeu perdre: és un treball digne de The New Yorker, us ho juro.
Un dels acudits que explica en Barios en l’article sobre Limónov em té el cor robat. Saben aquel que diu...
ResponElimina...Una llebre passeja pel bosc. Veu una pasterada, dubta si és un excrement o una cosa bona, comestible. Hi suca un palet i ho tasta. «Ecs, és caca!», diu. «Encara sort, l’hauria pogut trepitjar.»
Va, un altre acudit, aquest d’en Bolaño, a Los detectives salvajes. Un acudit de gallecs, per a més inri. Diu:
EliminaVa una persona y se pone a caminar por un bosque. Yo mismo, por ejemplo, estoy caminando por un bosque, como el Parco di Traiano o como las Terme di Traiano, pero a lo bestia y sin tanta deforestación. Y va esa persona, voy yo caminando por el bosque y me encuentro a quinientos mil gallegos que van caminando y llorando. Y entonces yo me detengo (gigante gentil, gigante curioso por última vez) y les pregunto por qué lloran. Y uno de los gallegos se detiene y me dice: porque estamos solos y nos hemos perdido.
Avui m’he llevat xistosa, veig.
Ah!, i un amic de casa que ja l'ha llegit: The daily avalanche. L'home del moment.
ResponEliminaque ja ha llegit Eugeni Oneguin, vull dir.
EliminaBon dia amics de la poesia!
ResponEliminaI els que no ho són també. No sé si arribaré a llegir Eugeni Oneguin, però estic segura que çes un bon llibre i una traducció de l Arnau Barrios.
Quan estic entre lletraferits poètics sembla que ja l´hauriem d´haver llegit. i jo faig que el tinc a la llista.
Sé de la gran aportació de PUIXKIN al llenguatge poètic dins la llengua russa
Imma
Hi ha tantes coses que ja hauríem d’haver llegit, suposo. Però com deia un, la lectura és llarga, però la vida és curta...
Eliminahttp://decasaalclub.blogspot.com/2011/06/la-lectura-es-llarga-la-vida-es-curta.html