 |
| Iñaki Uriarte. Diarios. Epílogo. Pepitas de calabaza, 2019. |
[Font: Pere Calonge @perecalonge]
___________________P.S.: La International Interdisciplinary Boredom Conference se celebra aquest any a Madrid, el 24 i 25 de setembre, a la Facultad de Filosofia de la Complutense.
L’avorriment està infravalorat.
ResponEliminaTudo, menos o tédio, me faz tédio. Amén.
ResponEliminaMolt bé l'escrit sobre l'avorriment.
ResponEliminaEn alemany hi ha una paraula "faulenzen" que significa fer el mandra de manera relaxada i gaudint la vida. Consideren que és necessari fer-ho de tant en tant.
Il dolce far niente!
EliminaMolt bo. El problema no serà com ens avorrim o el perquè ? Si t'avorreixes perquè tens una mena de "spleen", de fàstic vital, no sé si és tan bo avorrir-se. Si t'avorreixes perquè et ve de gust avorrir-te, perfecte. I si t'avorreixes perquè res, absolutament res, t'agrada, tampoc sé jo si en sortiràs fet un filòsof o un buda sota la figuera, que tot és molt bonic per als intel.lectuals. En tot cas, sí que em sembla que tenim més por a l'avorriment que a la mort. Quan veus, per l'altre cantó, que es veu improductiu, dolent-perquè-et-menges-el-tarro, de ganduls, etc. no fer res, penses "au va, aneu a la m..da actius !!". A més, aquesta cosa social tàcita que té de mal vista l'apatia i el jaure - fora de l'horari establert per aquestes tasques, és clar - quan podries estar fent "coses", sempre em porta a creure que si en la nostra civilització no ets ni lliure per roncar, ja es pot pàrlar de "llibertat", "Estat del benestar" i tot el que vulguis, que no serveix per res......Uf, potser sí que m'estic avorrint massa ! Quasi em fa por i tot ser un Heidegger !!!
ResponEliminaDr. Vilardekyll
Ara que dius Heidegger, he pensat en Thomas Bernhard. A Mestres anticsse n’encarda molt, de Heidegger. En vaig parlar aquí:
Eliminahttps://decasaalclub.blogspot.com/2015/05/heidegger-esquilant-una-ovella.html
Aquests dies estic fent molta arqueologia blogaire. M’encanta.
Jo no ho concebo de cap més manera que no sigui per plaer, per parar i reposar, perquè et ve de gust fer-ho. Si no és així llavors sí que potser acabaràs com un buda sota la figuera (m'ha agradat l'expressió). Vull dir que jeure tot el dia no que ho és de saludable, només faltaria. Però també és veritat que sempre mirem a veure què podem fer i sempre estem ocupats sense temps per res. Mentre escric això no he parat de riure del teu escrit. Genial!!!
ResponEliminaHoola!
ResponEliminaL´avorriment, i que bo que és, grans idees n´han sortit de l´avorriment, sinó ens podem parar a pensar, malament. Necessitem temps perquè tots els imputs es vagin processant.
El terme avorriment té diferents acepcions. A vegades quan una cosa no ens agrada fa que ens avorrim i crec que de petits hem de ser tolerants a l´avorriment.
També té els seus beneficis, i no fer res no equival a avvorrir-se, per mi.
M´he fixat que només la literatura infantil té títols amb la paraula avorri-se.
Imma
Crec que era en Monzó qui explicava que de petit s'havia hagut de quedar sol a casa, a les tardes, perquè els pares treballaven i que justament per matar l'avorriment va començar a llegir tebeos i després llibres i a dibuixar i a escriure. La lliçó ve a ser que imaginació neix precisament de l'avorriment i de les foteses de cada dia.
ResponEliminaUn altre esport que no es practica gaire és BADAR, tenir l’atenció distreta. I de vegades és quan es veuen més coses. Sembla que no pugui ser, però és. Paraula d'una buda sota un castanyer.
‘la imaginació’, volia dir, que m’he descuidat l’article.
EliminaI d'això que deia l'altre dia en Miquel de l'avorriment com a fàstic vital, això ja no és avorriment, ja no és una molèstia transitòria, sinó que pot ser indici d'una patologia i llavors el millor és anar cal metge.
ResponEliminaVolia fer un "digest" del que dieu perquè, més o menys, estic d'acord amb totes, però només se m'acut que això de l'avorriment deu ser com la vida : cadascú s'avorreix com pot i/o vol (i/o li deixen)
ResponEliminaDr. Viladerkyll
Exactament. N’aquet món tothom fa com pot.
EliminaRecordo perfectament el darrer cop que em vaig aburrir, era un diumenge a la tarda, tenia 12 anys, esperava que comencés la casa de la pradera i el partir de tenis no s‘acabava mai.
ResponEliminaDoncs jo en tenia 9 0 10, l'últim cop que em vaig avorrir. Ma mare tenia un mètode infal·lible, per curar-me l'avorriment. Ho vaig explicar Aquí. Dispenseu l'autobombo.
Eliminadoncs jo ara mateix és l'última vegada(però no la definitiva) que recordo estar-me avorrint...i no en la seva accepció més benevolent
ResponEliminamiquel hyde
Mira't les ungles, Hyde; si t'hi fas molt, podràs sentir com et creixen. És apassionant.
Eliminagràcies, matilde..passa que sóc dur d'orella
Eliminai una cosa : sé que som raros a parir, però tant el papa Vilardell com el doctor i jo mateix, encara ens hi sentim més després de llegir-vos...ens avorrim amb relativa facilitat i ens posem de bastant mal humor quan estem així, i els metges ens donen per un cas perdut
miquel hyde
En fi.
Elimina