Parlo amb un amic, escriptor francès; li insisteixo perquè llegeixi Gombrowicz. Quan el trobo més endavant, se sent incòmode:
—T'he obeït, però, sincerament, no he comprès pas el teu entusiasme.
—¿Què has llegit?
—¡Els embruixats!
—¡Caram! ¿Per què Els embruixats?
Els embruixats és una novel·la popular que el jove Gombrowicz va publicar en forma de fulletó, sota pseudònim, en un diari de Polònia. Mai no la va editar en llibre i mai no va tenir la intenció de fer-ho. Cap al final de la seva vida, apareix el volum de la seva llarga entrevista amb Dominique de Roux sota el títol Testament; Gombrowicz hi comenta tota la seva obra, tota, un llibre rere l'altre. ¡Ni una paraula sobre Els embruixats!
—¡Has de llegir Ferdydurke! ¡O La pornografia! —li dic.
Em mira amb melangia.
—Amic meu, la vida davant meu s'escurça. La dosi de temps que havia estalviat per al teu autor s'ha esgotat.
Milan Kundera. El teló: assaig en tres parts. Traduït per Xavier Lloveras. Tusquets, 2005. P. 116.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada