dissabte, 27 de febrer de 2021

l'erotisme de les biblioteques


JORDI PUNTÍ
L'erotisme de les biblioteques
elPeriódico
26|2|2021

Potser l’han vist: corre per Youtube un vídeo en què l’escriptor Umberto Eco es passeja per la seva biblioteca a Milà. De fet, fa l’efecte que és tot un pis convertit en biblioteca, amb passadissos, taules plenes a vessar de llibres, sales i més sales atapeïdes de lleixes que es converteixen en un laberint. La pregunta que solen fer els poc lectors davant una biblioteca magnífica com aquesta –¿els has llegit tots?– aquí és més impertinent que mai, perquè Eco entenia la seva biblioteca com una eina de recerca, amb molts llibres de consulta. Diuen que hi havia més de 30.000 volums, però a mi m’agrada pensar que en algun racó de casa seva tenia una lleixa privada, o tal vegada a la tauleta de nit, amb els llibres que estimava més i les últimes adquisicions.

Perquè una biblioteca personal és també un lloc íntim i privat, que diu molt de cada un. Caminem pel carrer i ignorem que darrere d’algunes finestres, en pisos modestos o en cases discretes, hi ha biblioteques que són úniques, exquisides en la seva elecció –l’obra de tota una vida, el reflex d’una obsessió–. És una de les lliçons que podem extreure de ‘Cómo ordenar una biblioteca’ (Anagrama), un llibre recent de l’editor i assagista Roberto Calasso. A partir de la seva experiència, Calasso ens convida a mirar les nostres lleixes. Més enllà de l’ordre alfabètic, una biblioteca és el reflex d’un sistema personal, amb unes decisions i manies que el converteixen en un joc fascinant. ¿Quins títols queden de costat, formant aliances inesperades; quins llibres preuats guardem, donant-los un lloc destacat; quina obsessió momentània hem oblidat, sense llegir, i només anys més tard es converteix en una sorpresa agradable...?

Potser perquè són el reflex d’aquesta intimitat que deia, també hi ha un erotisme de les biblioteques, fins i tot una pornografia. Per això també freqüentem les biblioteques públiques i les llibreries –Calasso elogia La Central, de Barcelona, com un lloc ideal, on sempre surts amb algun títol i sovint no és el que buscaves–, i per això més d’un lector anirà a veure el documental ‘Libreros de Nueva York’, que s’acaba d’estrenar als cines. ‘The Booksellers’ –el títol original– és un recorregut per les llibreries de segona mà de Nova York, d’antiquaris i venedors d’ocasió que tracten el llibre antic i modern, l’exemplar únic i l’edició de col·leccionista. La pel·lícula té un to elegíac per un negoci que ha canviat molt amb l’accés d’internet –s’ha perdut en part l’emoció de la recerca que podia durar anys–, però és, sobretot, un cant a l’amor pels llibres. Sobresurt l’exemple de les tres germanes d’Argosy Books, que resisteixen en el negoci que el seu pare va iniciar el 1925, o el dels llibreters que s’han hagut d’emportar treball a casa i els llibres ja han colonitzat la cuina. Entre els lectors que parlen de la seva passió, hi ha les opinions sempre radicals i assenyades de Fran Lebowitz, i no em sorprendria que la seva presència sigui la raó de l’estrena, ara, d’aquest documental entranyable. 




2 comentaris:

  1. Un tema interessant. Quan vaig a una casa aliena el primer que faig és tafanejar els llibres que hi ha. Igualment, quan fem els clubs de lectura no puc deixar de mirar els estants de llibres que us cobreixen les espatlles amb l'absurda il·lusió de poder llegir el que hi posa als lloms.

    ResponSuprimeix