com desfer-se dels llibres

LLUÍS AMIGUET
Com desfer-se dels llibres
La Vanguardia
6|10|2021

Un marino español, Memorias de la transición, Lo que el rey me ha pedido, El año mágico de Adolfo Suárez, La historia se confiesa i uns quants títols de Fraga...Recordo a l'atzar i potser incomplets aquests títols que acumulaven pols a les lleixes de la masia familiar, sota una escopeta de balins tronada i una raqueta sense cordes que, com que havia estat de l'avi, ningú no s'atreveix a llençar.

El meu oncle no és polític; ni, entre vostès i jo, li importa gaire la política; ni havia llegit —m'hi jugo les bifocals— tota aquella prosa tan difícil de pair i tan aliena al que en realitat és la política, fins i tot en els anys en què es produïa a preu fet.

La gent no la coneixes pels llibres que compra, ni pels que llegeix, sinó per com se'n desfà. I ell col·locava tots aquests metres de lloms lluents de tapa dura acabats de comprar al prestatge noble del gran saló de casa seva, al costat de la llar de foc, on anàvem —quins aperitius!, afanyeu-vos que hi ha percebes i desapareixen— fins i tot els parents pobres per Nadal.

Passaven els anys mentre jo anava i tornava de la universitat i em colava algun dia de xafogor a la bassa amb els cosins a fer un capbussó. Feia un tomb per les prestatgeries de la masia i descobria algun inquilí nou en el desterrament llibresc. Així recordo: Un estilo ético: Felipe González i no em va sorprendre trobar pocs anys després El compromiso del poder de José María Aznar alimentant corcs entre els vells trencaclosques dels cosins.

Fins que un Sant Esteve de tietes l'oncle Alberto va muntar una bronca amb el meu altre oncle valencià sobre "la putada que ens ha fet als catalans La Caixa en anar-se'n" i el dinar va acabar abans de les postres. Ens va fer pena, perquè era divertit riure els uns dels altres i de nosaltres mateixos durant la ressaca de Nadal.

I l'altre dia, després de l'últim bany furtiu d'estiu a la masia, vaig descobrir, encastat entre un Calvo Sotelo i un De la Cierva, un dels exemplars que el meu oncle Alberto havia tingut aquests anys a la casa de Sant Gervasi. Era un dels primers títols del procés: La república que guanyarem...O una cosa així.