dissabte, 23 d’octubre de 2021

la casa de l'oncle vània


«A la casa de l'oncle Vània predomina la sensació de clausura, de foscor. Només el primer acte és a l'exterior. Al segon encara hi ha una finestra, però al tercer no n'hi ha cap. I a l'acte final una porta a la dreta comunica amb el porxo, però poca llum hi entra. Des de l'acotació inicial sabem que som al vespre, i quan el doctor Àstrov s'acomiada ens confirma que anem cap a l'hivern. L'espelma de la Sònia ens acaba de dibuixar les llargues vetllades tenebroses que l'esperen. També aquí el tractament que fa el text de l'espai determina el clima, l'atmosfera de la peça. Un clima i una atmosfera que es poden resumir, almenys en part, amb una magnífica anotació sense data que va fer Txèkhov en un dels seus quaderns: «Les dones, sense la companyia dels homes, es panseixen; els homes, sense la companyia de les dones, es tornen idiotes».

 

Joan Casas. Pròleg a: Anton P. Txèkhov. Quatre peces teatrals. La gavina. L'oncle Vània. Tres germanes. El jardí dels cirerers. Traducció de Nina Avrova i Joan Casas. 4a ed. Edicions 62, 2015.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada