dijous, 14 d’octubre de 2021

la tebior de txèkhov


«Anton Pàvlovitx Txèkhov va escriure les quatre peces teatrals¹ que recull aquest volum entre el 1896 i el 1904, quan va morir amb poc més de quaranta-quatre anys a conseqüència de la tuberculosi. Constitueixen la seva obra més madura, i es disputen avui dia el lloc de màxima rellevància literària amb els contes, gairebé un miler, que va anar publicant en diverses publicacions periòdiques al llarg de la seva vida.

[...] Un lector habitual, diuen, acostumat a la narrativa, a la novel·la, sempre té dificultats per entrar en els textos de teatre. I tot sovint això és veritat. Però, segons la meva experiència, la majoria de lectors entren en el teatre de Txèkhov molt fàcilment, com un banyista a la mar d'una platja assolellada, plana i sense gaires onades. La lectura es fa amena. La tebior de Txèkhov els va cobrint molt a poc a poc, molt a poc a poc, sense que mai arribin a perdre peu del tot.

Sembla que una mar tan amable no pugui amagar gaires secrets, naufragis, tresors, taurons o corrents perversos. I tanmateix...«Guárdate del agua mansa», va escriure Calderón de la Barca, que en matèria de teatre també sabia de què parlava. Una petita brisa arrissa la superfície de l'aigua i la fa opaca; un reflex de sol, multiplicat en milers d'espurnes mòbils, encega la mirada, i l'amable tebior esdevé la porta del misteri...»

 

Del pròleg de Joan Casas.

__________

P.S.: ¹Anton P. Txèkhov. Quatre peces teatrals. La gavina. L'oncle Vània. Tres germanes. El jardí dels cirerers. Traducció de Nina Avrova i Joan Casas. 4a ed. Edicions 62, 2015.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada