«Tinc por d'escriure. És massa perillós. Qui ho ha intentat, ja ho sap. Hi ha el perill de remoure tot allò que està ocult —i el món no es troba a la superfície, sinó ocult dins les seves arrels submergides en les profunditats del mar. Per poder escriure m'he de col·locar en el buit. És en aquest buit on existeixo intuïtivament. Però és un buit terriblement perillós: tant, que n'arrenco sang. Soc un escriptor que té por dels paranys de les paraules: les paraules que dic n'amaguen d'altres. ¿Quines? Potser les diré. Escriure és una pedra llançada a un pou ben fondo.»
Clarice Lispector. Un alè de vida. Traducció de Josep Domènech Ponsatí. Club editor, 2021.
Gabriel Ferrater
ResponEliminaSi puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?
Merci, Zaca. Ets una mena de pou de ciència; ho dic per no sortir del pou, ja m'entens.
Elimina