el misteri de les llibreries que s'encongeixen

ANNA GUITART
El misteri de les llibreries que s'encongeixen
Ara
17|3|2023

“No té sentit tenir llibres a casa”. Paro de fregar plats i apujo el volum de la ràdio. Al Versió RAC1, Toni Clapés li explica a Sergi Pàmies que està llegint un llibre d’Oscar Tusquets en què diu això, que ja n’hi ha prou. Prou d’acumular llibres, quan resulta que tenim un aparell com la tablet, que treu sentit a les nostres biblioteques. Clapés esmenta alguns dels inconvenients que planteja l’arquitecte, evidentment apareix la qüestió de l’espai, i Pàmies fa una frase enginyosa i bastant indiscutible: és veritat, el que diu, però no és real, perquè hi ha gent que vol tenir llibres a casa.

Jo formo part d’aquesta gent, però fa poc em vaig adonar que potser no podrà ser sempre així. Vaig haver de canviar de pis, i clarament els preus no són compatibles amb dedicar espai a una biblioteca. Amb el que costa arribar a final de mes, poder-se permetre pagar un lloguer més alt per tenir espai per als llibres acabarà sent, pràcticament, un privilegi. El metre quadrat va tan car, que ja no sabrem on col·locar les famoses Billy d’Ikea, perquè necessitarem cada centímetre. Tusquets en parla, precisament, d’Ikea. Clapés m’ha passat (gràcies!) la referència del seu llibre, és Pasando a limpio (Acantilado), i m’he posat a llegir. Estiguis d’acord o no amb la seva tesi, hi ha molta lucidesa en Tusquets, també en el capítol que ens ocupa, que dedica al llibre de paper.

El llibre, disseny defectuós?

Sap que la tesi que defensa és impopular, sosté que és un disseny defectuós, però tot i així construeix un raonament sòlid al voltant d’aquesta idea. Parla de sostenibilitat, de problemes d’espai, de la impossibilitat d’obrir els llibres del tot (aquest potser és l’argument que m’ha convençut menys), de la pols que acumulen (m’estranya que s’hagi deixat els fugissers peixets de plata) o de la missió impossible que representa tenir una biblioteca endreçada. Al final, explica que ell ja pràcticament no compra llibres físics, i és llavors que cita Ikea: segons un estudi de l’empresa sueca, les cases sense llibres són el doble que el 2010, i la venda de prestatgeries està caient en picat. Em semblen unes dades molt impactants i, la veritat, dubto molt que siguin només conseqüència de l’aparició de la tablet.

Quan vaig a casa de gent de l’edat dels meus pares, moltes vegades hi veig els mateixos llibres, suposo que en part per l’extingit Círculo de Lectores, que oferia el mateix catàleg a tot arreu (Shogún, un clàssic recurrent). Quan vaig a casa de gent de la meva edat, veig els mateixos mobles (no cal tornar a dir el nom de la marca sueca), però em sembla que els llibres són diferents. Podem triar tant! Ara falta veure què n’acabarem fent, dels llibres: suposo que les nostres biblioteques s’aniran empetitint amb les nostres cases. És una llàstima, perquè la satisfacció que suposa tenir llibres mereix, crec, un article a part. Jo, salvada per la campana, finalment vaig aconseguir un pis que no m’ha demanat sacrificis. Si no l’hagués trobat, segurament sí que hauria tirat de llibre digital per suplir els de paper, cosa que em fa pensar que aviat haurem d’actualitzar la famosa (i una mica esnob) frase de John Waters: “Si vas a casa d’algú i no té llibres, no te’l follis”. Per si de cas, abans de girar cua, pregunteu-li si té tablet.    

 

-------> Llegiu també: El llibre de paper.