el trasbalsat i suggestiu microcosmos del subutex de despentes

XAVIER ALIAGA

El trasbalsat i suggestiu microcosmos del Subutex de Despentes

El Temps
27|5|2020

Una de les novetats importants dels convulsos inicis d'aquest 2020 ha estat la publicació en Sembra Llibres de 'Vernon Subutex 2', la segona part de la celebrada trilogia de l'escriptora, cineasta i icona del feminisme 'queer' i heterodox Virginie Despentes. Un volum que rebla el clau d'un microcosmos singular, el del protagonista i el seu entorn, que en realitat és una projecció col·lectiva d'una França trasbalsada i estupefacta, profundament desorientada. Un viatge literari i mental fascinant que no voldreu abandonar.

Arribe a la trilogia d'una manera un tant atípica, devorant successivament els dos primers volums com qui arriba tard a una sèrie i s'engoleix dues temporades d'una. I podríem estirar del símil: com ara el tercer volum ja ha estat publicat a Espanya, no hi ha una altra que fugir dels espòilers com de la covid-19 fins que Sembra tinga enllestida en català la tercera part. L'espera es farà llarga: a causa de la pandèmia, que ha provocat canvis en la programació de les editorials, encara no hi ha una data fixada. Però pagarà la pena per gaudir de la meritòria translació d'Anna Casassas d'un original que s'esbrina farcit d'argot, col·loquialismes i trampes lingüístiques diverses.

A l'espera de la resolució de la història, òbviament substancial, Virginie Despentes (Nancy, 1969) ha sabut atrapar-nos en la seua teranyina. La polèmica autora de Teoria King Kong o de la incòmoda Baise-moi (literalment, “folla'm”), no és una prosista enlluernadora. Tampoc no és una escriptura exempta de recursos, però allà on l'autora planta el seu fortí és en una narrativa directa, atractiva, suggestiva i, en certa manera, canònica. Quan alguns crítics suggereixen que Despentes, més que l'operatiu post-modern que se li suposaria, emula la novel·la decimonònica de Balzac, no erren el tret.

En tot cas, no cal fer la lectura d'això en clau de retret: la francesa és una narradora solvent, hàbil a l'hora de contar la història principal i sargir-la amb les línies narratives paral·leles. Tot, sense grans caigudes d'interès en el relat. L'ordre en mig de l'aventura en el qual naufraguen molts dels autors i autores novells que, embolicats en la corfa, obliden la importància de l'administració narrativa, de les virtuts d'una història ben contada. Quelcom més valuós que els experiments formals buits i dessubstanciats.

En el cas de Despentes el mecanisme funciona perquè hi ha un món al darrere, la construcció del protagonista principal, Vernon Subutex, i de la seua xarxa relacional, traspua veritat i versemblança, fins i tot en els moments més esbojarrats. Potser hi ha una mica de suggestió en el que vaig a dir-los, tal vegada actua el pes del personatge en benefici de la seua criatura, però em fa la sensació que la biografia de Despentes, el munt de vivències acumulades al llarg d'un mig segle d'existència agitat, amb experiències com el pas per la prostitució, nodreixen el relat. I, el que és més important, el despullen de prejudicis i cotilles d'un malentès sentit de la correcció política. La manera ordenada de contar es fusiona amb un material lliure, àcid, descarat i descarnat, que salta als ulls, arrapa i mossega.

L'autora, tanmateix, no sols es nodreix de vivències. Hi ha una evident voluntat de fabulació i, al mateix temps, una capacitat d'anàlisi i observació de la societat. Vernon Subutex, el paio de la tenda de discos, desnonat i abocat a la mendicitat, un supervivent dels temps gloriosos del rock que viu de rendes i carisma, és un personatge potent, capaç de sostenir una història. Algú que recorda, per a bé, el Francis de l'estupenda Yo fui Johnny Thunders de Carlos Zanón, un autor que faria furor entre la parròquia de Despentes. I a l'inrevés.

Així i tot, és la galeria de personatges secundaris la que arrodoneix el discurs, la que permet reconstruir un món perdut (tot el que envolta el personatge mort per sobredosis de l'antiga estrella de rock indie, Alexandre Bleach) i extraure'n lectures de la França estupefacta anterior a la Covid-19, a través de velles estrelles del porno, d'operadors de borsa cocaïnòmans, de joves immigrants de tercera generació que troben aixopluc i respostes en l'Islam, de detectius i fauna diversa del món de la nit, de maltractadors, feixistes i àngels caiguts que viuen al carrer. Com acaba fent el mateix Subutex.

Petites galàxies agitades que, a l'entorn del protagonista i d'un macguffin detectivesc i en el fons poc rellevant (la recerca d'un vídeo en el qual apareix Bleach), Despentes fa convergir amb saviesa i certes llibertats en una segona part més creativa i desfermada que l'anterior. Que convida a esperar cobejosament, com qualsevol sèrie o serial ben construït, els capítols amb el desenllaç.