el taxista i txékhov

JORDI NADAL
El taxista i Txékhov
La Vanguardia
13|2|2024

 

Agafo taxis sovint. Si el taxista és un bon professional i li agrada llegir, li regalo un llibre. Vaig coincidir amb un a qui ja li havia donat el meu llibre, Libroterapia, que inclou un capítol sobre el gran escriptor Anton Txékhov. El taxista em va dir que l'havia impactat el fragment en què dic que l'escriptor Simon Lays opinava que, si t'han d'operar i has d'elegir entre dos cirurgians de la mateixa capacitat tècnica, convé elegir el que hagi llegit Txékhov.

La raó que Leys argumentava era que qui s'hagi emocionat llegint les seves obres segurament tindrà en consideració molt més que el cos del pacient que opera.

El taxista li va preguntar al seu germà cirurgià si havia llegit Txékhov. Quan li va dir que no, el taxista lector va fer broma dient que potser no era tan bon cirurgià. El seu germà va riure i li va dir que se n'anés a fer punyetes.

Tot això remarca la riquesa sorprenent de la vida, quan les persones tenen el regal de la curiositat. Aquesta permeabilitat permet arribar a viure més mons que només el propi. Aquest autor rus genial —que era metge— enllaça tot allò que ell va veure i va sentir a les seves obres. I aquestes, vives, llisquen, anys després, per una ciutat llunyana en la conversa de dos desconeguts, que deixen de ser-ho gràcies a elles.

Si tot va bé, quan elaborin el currículum de la carrera de Medicina, ho tindran en compte. Ha estat el cas de la UPF, que ha inclòs una assignatura d'Humanitats a fi de "restaurar l'ànima a la medicina" en què els alumnes llegeixen, entre d'altres, Tolstoi, i que reintrodueix filosofia, literatura i art en la formació mèdica, i que té com a finalitat promoure una relació més personalitzada i humana entre metges i pacients. Qui procura curar-te, o almenys cuidar-te, ha d'entendre no només les malalties o les lesions. Va més enllà de tractar un cos; implica abordar les històries, els somnis, les il·lusions, les ambicions i la derrota d'una persona. Hi ha molt més en joc del que sembla: ni més ni menys que la vida mateixa. De manera que benvinguda sigui com a assignatura del pla d'estudis "Cirurgia, II, el que aprenem de Txékhov".