«Deixeu-me aclarir i afegir que soc un fanàtic de Welty. Una vegada vaig pelegrinar a la casa d'Eudora Welty a Jackson, Mississipí, i pel que sembla vaig fer una imitació tan bona d'un «especialista» d'Eudora Welty que els conservadors de la casa em van permetre manipular amb guants quirúrgics la col·lecció de llibres de l'escriptora. O potser els vaig fer pena: aquest poca-pena ha vingut de molt lluny...En qualsevol cas, allà, a la casa de Welty, al carrer Pinehurst, va ser emocionant agafar amb les mans enguantades els seus exemplars de Virginia Woolf, V.S. Pritchett —s'estimava tant Pritchett que la seva foto encara destacava a la capçalera del llit— i Elizabeth Bowen, així com els seus Henry Green, Ross Macdonald...Vaig buscar-hi notes gargotejades als marges. Em pensava que podria trobar-ne alguna clau desconeguda que em donés una pista de com s'ho feia. Només vaig trobar-ne unes quantes, la majoria il·legibles, escrites amb llapis mig esborrat. Una de les notes feia: Que no em descuidi els tomàquets per a l'Ed.»
Peter Orner. ¿Que hi ha algú? Notes sobre viure per llegir i llegir per viure. Traducció Lluís-Anton Baulenas. L'Altra, 2023. P. 78.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada