basat en fets reals, i què?

ANNA GUITART

Basat en fets reals, ¿i què?

Arallegim

25|3|2023

"Futbolísticament estava preparat per jugar en un club tan gran, però la pressió que vaig viure no l'esperava en cap moment". El futbol no m'interessa gaire, però aquestes paraules de Bojan Krkic, durant l'anunci de la seva retirada, em fan continuar llegint. Trobo un altre titular, que parla d'ell com un dels millors jugadors sorgits de La Masia. Des que vaig acabar Triomfador, de Joan Jordi Miralles, qualsevol referència a La Masia del Barça em fa posar els pèls de punta. Abans de treure conclusions que no toquen, veig que Bojan parla de pressions mediàtiques, així que la seva història no és la que explica Miralles, tot i que durant la roda de premsa el jugador també fa referència a l'edat que tenen molts joves, molts nens, que es troben en situacions de pressió similars a la seva. Això sí que forma part de la història de l'Ulisses:

"—Aquí estaràs bé, oi? —li pregunta el pare. —I tant! —intercedeix el cuiner—. És una experiència que no oblidarà mai. Són xavals, ja s'entén, fan de les seves, però en general hi ha molt bon ambient".

L'Ulisses, de tretze anys, acaba d'arribar a La Masia per jugar amb el Barça de bàsquet. L'han acompanyat els seus pares, que aviat se'n tornaran a casa, a Manresa. No sé si el pare de Joan-Jordi Miralles va fer la mateixa pregunta al seu fill, als anys 90, "Aquí estaràs bé, oi?" L'escriptor va viure a La Masia entre els 13 i els 17 anys, també era al equip de bàsquet. Aquest paral·lelisme entre la seva història i la de la novel·la provoca en el lector, inevitablement, una pregunta "Això que m'explica, és veritat?" Miralles sabia que això passaria. De fet, l'escriptor no acostuma a fer entrevistes, quan publica, però aquest cop ha estat diferent. "Em venia de gust donar la cara", ens va dir a El matí de Catalunya Ràdio, "sobretot pel fet que pot despertar ambivalències: què és real i què no". Dit això, que ningú es faci il·lusions, perquè això és el màxim que aclarirà: "Té a veure amb la veritat, però si ha passat exactament, no és la funció del novel·lista".

Té tota la raó.

Triomfador és una novel·la que funciona independentment de si és una història real o no. Miralles és un escriptor sempre recomanable, sòlid, que acostuma a provocar neguits als lectors. En aquest cas, la possibilitat de la veritat els dispara, perquè la història és terrorífica: ens descriu La Masia com un lloc infernal, on els interns més grans es dediquen a fer la vida impossible als més joves, amb agressions físiques, comportaments cruels, burles. L'autor té l'habilitat de transmetre una tensió constant, que s'imposa fins i tot quan sembla que tot està tranquil: no saps mai quan se't poden tirar a sobre. La novel·la segueix l'Ulisses, que es va fent gran en aquest context, però jo fa dies que no em trec del cap en Mompalau. És de Palafrugell, un secundari que no té la força ni la determinació del protagonista. La impunitat dels violents ("On són els adults, per què ningú fa res?", també són preguntes que et vas fent) l'està destrossant. No puc saber quant hi ha de veritat en la seva història, però suposo que és mèrit de l'autor que em sembli que molta. Quants Mompalaus devien passar per aquesta experiència? Jo, aquesta vegada, he de reconèixer que no en tinc prou amb la (magnífica) ficció: tant de bo aquesta novel·la ajudés a il·luminar una etapa de La Masia que, francament, s'intueix molt fosca.