l'atzar de l'ordre alfabètic

JORDI PUNTÍ
L'atzar de l'ordre alfabètic
L'Avenç
Núm. 627, febrer 2026

Em sembla que mai no havia llegit i rellegit un mateix llibre en poques setmanes, primer en l'edició original i després en la seva traducció al català. I encara deu ser menys habitual la sensació que totes dues lectures m'oferien un mateix text —el mateix contingut— i alhora un que era del tot diferent. Parlo d'Alphabetical Diaries, de l'escriptora canadenca Sheila Heti, i de Diaris alfabètics, en la versió de Maria Bosom que n'ha publicat angle Editorial, i dono per fet que aquesta estranyesa és buscada per part de l'autora.

La proposta és arriscada i molt estimulant des del punt de vista del lector. Heti va agafar les entrades dels dietaris escrits al llarg d'una dècada i va ordenar-ne totes les frases alfabèticament, segons la primera paraula de cada frase. Amb aquest gest eliminava la cronologia, la causalitat narrativa del dia a dia que descriu una vida. Tot seguit va agafar aquest material, massa llarg, i durant uns anys el va retallar i editar per construir un relat, però sempre amb la voluntat formal d'acceptar l'atzar com a motor creador. El resultat, aleshores, és un llibre que funciona per acumulació i esdevé un retrat de l'autora i el seu món, dels seus actes i reflexions sobre l'art i la creació.

D'entrada, com passa sovint amb els experiments literaris, podem pensar que la idea serà millor que el resultat i la lectura ens avorrirà, però en aquest cas no és així. Quan se supera l'efecte de sorpresa inicial, el ritme de les frases i les repeticions aleatòries que provoca l'ordre alfabètic subratllen per insistència el jo de l'autora, i alhora el disfressen per interpel·lar el lector i trencar, així, aquella fredor enjogassada dels surrealistes i el seu cadàver exquisit. Un fragment com a mostra, al capítol de la lletra G, de la traducció al català: «Gasto massa. Gaudeixo tant de la feina que faig aquests dies. gaudeixo tant quan em dedico només a pensar. Gintònic amb llima o llimona. Gràcies a Déu que la meva joventut s'està acabant. Gràcies a ell, recordo amb afecte i amb un respecte profund totes les persones que he estimat a la vida. Guanya tants diners com puguis».

Quan desordena la linealitat personal, Heti es despulla per mostrar-nos una intimitat, però alhora es protegeix perquè centrifuga aquest caràcter íntim al llarg del conjunt. Així, per exemple, si parla d'una amiga o d'una parella, el procés posa de costat opinions positives i negatives, escenes banals i moments dramàtics o divertits, inesperats o confusos com la vida mateixa: «El Pavel m'ha sorprès: resulta que és un home més profund del que em pensava. El Pavel m'ha trucat i anava borratxo. El Pavel no em va poder follar, però no passa res. El Pavel no para de dir-me que m'estima i de demanar-me que no el deixi mai i que estigui sempre amb ell».

A les entrevistes, l'autora sol explicar que entre els seus referents hi ha els jocs literaris de l'Oulipo, de Georges Perec i Raymond Queneau. Com que la constricció alfabètica és al centre de l'experiment, doncs, qualsevol versió demana una voluntat de jugar, de ser creativa. En l'edició original, per exemple, el capítol de la lletra I ocupa trenta-cinc pàgines; en català només quatre. En anglès, les frases en primera persona comencen per I (jo), però resulta que, quan es tradueix al català aquest «jo» no se sol escriure: «I am sad. I am scared», es converteix en dues frases que ja no podran anar juntes: «Estic trista» i «Estic espantada», i així la sònsonia de la primera persona del dietari —jo, jo, jo, jo— es dispersa al llarg del llibre.

Alhora aquests trasllats donen molta llibertat a la traductora, Maria Bosom, que ha de ser fidel però sap que, jugant amb les paraules, pot condicionar l'ordre de la prosa. Fins i tot a un nivell essencial: el sometimes anglès esdevé «a vegades» i va a parar a la lletra A, però si hagués optat per «de vegades» hauria anat al capítol de la D. Cada tria, doncs, cada decisió, volguda o inconscient, dona forma al nou llibre. Una de les primeres frases de l'edició anglesa, a la lletra A, en català no arriba fins a gairebé al final, a la lletra U, i Heti escriu: «Un llibre pot tractar sobre més d'un tema, com un calidoscopi, pot contenir moltes coses que es fusionen en una, diferents fils d'una mateixa història, pot ser un intent de fer diverses, moltes, més d'una cosa alhora, perquè un llibre es manté unit per l'enquadernació». I una traducció també.