stevens i frost, i viceversa

Frost (esquerra) i Stevens a Casa Marina Hotel, Key West, Florida, ca. 1940.

©The Huntington Library, San Marino, California.

«Wallace Stevens le dijo a Robert Frost que sus poemas eran, demasiado a menudo, sobre cosas.

Frost le dijo a Stevens que los suyos eran sobre chucherías».

David Markson. La soledad del lector. Traducció de Laura Wittner. La bestia equilátera, 2012. P. 49.

«The trouble with Robert Frost & Wallace Stevens», Arlo Haskell. Littoral.

un poema de Robert Frost

EN BOSCOS FRONDOSOS

Les mateixes fulles un cop i un altre cop!
Passen de dar-nos ombra allà dalt
a formar un llenç pàl·lid, marró,
Que s’adapta a la terra com un guant.

I abans que tornin a pujar
per omplir els arbres d’ombra nova
han d’anar avall, creuent-se amb el que creix,
s’han de colgar dins la ruïnosa fosca.

Han de ser perforades per les flors
I raure als peus de les flors que dansen.
Sigui com sigui en algun altre món,
Sé que és així com s’esdevé en el nostre.


Trad. De Josep Maria Jaumà


IN HARDWOOD GROVES

The same leaves over and over again! / They fall from giving shades above, / To make one texture of faded brown / And fit the earth like a leather glove . / Before the leaves can mount again / To fill the trees with another shade, / They must go down past things coming up. / They must go down into the dark decayed. / They must be pierced by flowers and put / Beneath the feet of dancing flowers. / However it is in some other world / I know that this is the way in ours.


Robert Frost. Gebre i sol; edició bilingüe, traducció de Josep Maria Jaumà, pròleg de Sam Abrams. Quaderns Crema, 2003.

productes de temporada

Nothing Gold Can Stay
Nature’s first green is gold,
Her hardest hue to hold.
Her early leaf’s a flower;
But only so an hour.
Then leaf subsides to leaf.
So Eden sank to grief,
So dawn goes down to day.
Nothing gold can stay.

Robert Frost. New Hampshire. 1923

Res d’or no perdura

El primer verd de la natura és or, / un color que no dura. / I la primera fulla és una flor / d’una hora sola, i prou. / De fulla en fulla decau tot /com l’Edèn caigué en el dolor / i es dissol en dia l’aurora. / Res d’or no perdura.

Traducció de Josep Maria Jaumà
Robert Frost. Gebre i sol. Quaderns Crema, 2003

Pel mateix preu, el meu primer poema d'en Frost, dit per ell mateix.