hotel neverland, habitació 701

Als espectres, per la fidel companyia.

Les imatges són gentilesa de Lluís Bosch.

Avui, acte de contrició i fe d'errates. Si recordeu, fa uns dies us vaig parlar de la primera edició en català de Res de nou a l'oest. 1931, vaig dir. Mentida, esmeneu la plana mentre jo m'espolso les puces. La meva font era un article de Jordi Castellanos, Literatura catalana i compromís social en els anys trenta, publicat al núm. 69 de la revista Els Marges l'any 2002.

"un llibre del 1929 que Joan Alavedra va traduir i que Edicions Proa s'afanya a publicar el 1931 amb un tiratge inicial de 30.000 exemplars."

Doncs bé, si fem cas de la data que consta en la portada de la primera edició en català, 1929, Proa portava pressa. S'hi va afanyar, però dos anys abans. Queda dit.
Pel que fa al traductor, cap esmena, continua sent Joan Alavedra, pare de Macià ídem i ho deixaré aquí, que ara em podria embolicar mirant de fer algun comentari sobre restes mortals removent-se a les tombes i coses d'aquestes. Millet deixar-ho córrer. Sí, val més així.

puta guerra

Un còmic sobre la primera Guerra Mundial.
Més informació a El blog ausente i a La cárcel de papel.

skrik

Caminar, esforçar-se,
la vida desitja,
estremir-se, aturar-se,
buscar mirades,
el morir creix,
el que ve
crida.
Profundament muts
nosaltres.

August Stramm

"Sóc jove. Tinc vint anys; però de la vida no en conec sinó la desesperació, la mort, l’angoixa i l’enllaç entre una existència de la més estúpida superficialitat i un abisme de dolors. Veig que els pobles són atiats els uns contra els altres i es maten sense dir res, sense saber res, follament, dòcilment, innocentment. Veig que els cervells més il·lustres inventen armes i frases perquè tot això es faci, encara, d’una manera més refinada i perquè duri més. I, com jo, ho veuen tots els homes de la meva edat, aquí i a l’altra banda, per tot el món; amb mi ho viu tota la meva generació. Què faran els nostres pares si un dia ens redrecem i ens presentem davant d’ells, a demanar-los comptes? Què esperen de nosaltres, quan vindrà el temps que la guerra haurà acabat? Durant anys sencers la nostra ocupació era matar; ha estat el nostre primer ofici en l’existència. La nostra ciència de la vida es redueix a la mort. Què pot passar, doncs, després d’això? I què en pot sortir, de nosaltres?"

(Res de nou a l'oest, p. 196-197)