Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fam. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’octubre del 2011

sense pa i sense feina


Sin pan y sin trabajo (1892-93), Ernesto de la Cárcova.

**

N'hi hauria prou amb mirar, però m'ha fet gràcia incloure-hi una miqueta de retòrica:

"Enorme fuerza expresiva y contundente denuncia social la que contiene este cuadro. La escena, cargada de dramatismo, representa el interior de una vivienda miserable en la que un hombre en paro descorre la ajada cortina con un gesto de rabia e impotencia. Mira a través del cristal a los obreros entrando en la fábrica mientras él se queda en casa sin trabajo y sin salario que aportar a su familia. Su puño apretado sobre la mesa, sus rudas manos de trabajador manual, su postura en equilibrio inestable sobre la silla inclinada... todo muestra una situación desesperada. Por si fuera poco, su mujer intenta amamantar a un bebé pero su extrema delgadez la ha dejado sin leche. Sus grandes manos también muestran la situación límite y se aferran entre protectoras y crispadas a su hijito. Podemos rastrear una sucesión de miradas muy expresivas y clarificadoras de la terrible situación: la madre mira a su marido mostrando la angustia y esperando en vano una solución a la pobreza, el hambre y el futuro incierto de su bebé. El marido mira por la ventana con furia a los trabajadores que acuden a su trabajo y lamenta, junto a sus herramientas de trabajo sobre la mesa, estar sin hacer nada cuando es un hombre fuerte en plena capacidad de trabajo. La miseria de la estancia, muebles rotos, paredes desconchadas, ausencia de casi todo, acentúa lo dramático de sus vidas. Mirando más allá del cuadro, subyace una denuncia de la crueldad y la injusticia inherentes al sistema capitalista, especialmente durante la Revolución industrial, cuando las condiciones de trabajo y los salarios eran vergonzosos." Llegit a El dorado.


dimecres, 5 d’octubre del 2011

club de clubs



Per segon any consecutiu, els clubs de lectura de les biblioteques d'Osona s'han volgut afegir al ventall d'actes que, al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental, se celebraran a la comarca durant tot el mes d'octubre, organitzats per una comissió formada per la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona, la Universitat de Vic, l'Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona i el Consorci Hospitalari de Vic. 

Si recordeu, l'any passat, amb l'excusa d'El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon, vam mirar d'acostar-nos (tot el que permet la ficció) a la síndrome d'Asperger i, enguany, farem el mateix amb els trastorns de la conducta alimentària (anorexia, més concretament) de la mà de Biografia de la fam, d'Amélie Nothomb. L'hem triada perquè, en efecte, la Nothomb va patir anorexia, i, per tant, ens ajustem a les bases, però, sobretot, perquè aquesta novel·la autobiogràfica ens permetrà parlar d'un gènere que encara no havíem tocat mai: l'autoficció. I de la Nothomb, és clar. No hi trobarem, doncs, un cas real amb tots els ets i uts (per això hauríem d'haver triat Yo vencí a la anorexia, de la Nieves Álvarez, per exemple), sinó una autèntica apologia de la fam més enllà dels aliments, una reivindicació de la voracitat i la golafreria en molts camps. La fam com a motor de l'existència. Voler voler, en dic jo d'això.


P.S.: Aquí podeu consultar el programa d'actes de la campanya Osona amb la salut mental.


Testimoni gràfic de la trobada de l'any passat. Enguany tindrà lloc al teatre Eliseu de Roda de Ter.