per què llegir els clàssics

El cap de setmana passat vaig fer una marató de The Wire al sofà de casa. Cinquena temporada; això se m'acaba.

Episodi 7; Took, es titula. Clay Davis, senador corrupte, un perla com no n'heu conegut mai d'altre, va a judici acusat de malversació de fons o cosa per l'estil i es presenta al jutjat amb un llibre sota el braç: Prometeu encadenat, d'Èsquil. Malgrat que les proves l'acusen amb una claredat meridiana, queda absolt de tots els càrrecs. 

No és pas la primera vegada que veig una cosa així a la tele. Francesc Camps va triar La ruta antigua de los hombres perversos, de René Girard. La vida, de vegades, és un guió de l'HBO. 

club de lectura en sèrie

El Gran Gatsby es, ante todo, un libro pesimista (o realista, si prefieren). Al menos así lo cree David Simon que pone, en boca de D’Angelo, una lectura clarividente de la célebre novela de Fitzgerald que, además, encierra una de las señas de identidad de la serie: la práctica ausencia de redención para con sus personajes. El bueno de Dee verbaliza la tragedia, con chocante clarividencia, cuando comprende que sus fracasos por reinventarse son parecidos a los de Gatsby por transformarse. El pasado, en efecto, es lo que pesa y más cuando otros han decidido por ti qué papel debes jugar. Al entrar en la cárcel, D’Angelo exigirá ser él y la broma le costará muy cara. No en vano, escapar del pensamiento dominante (Avon/Stringer) significa no sólo la marginalidad sino la muerte.

The Wire T2 a Miradas de cine.

the wire

Post dedicat a Quim Crusellas que em va recomanar la sèrie i mai li podré agrair prou.

Algunes biblioteques públiques es distingeixen pel seu exquisit gust a l’hora d’adquirir nous documents (suports amb informació). N’hi ha poques que tinguin les dues temporades aparegudes per aquí de la millor sèrie de televisió de tots els temps, The Wire. (Evidentment això és relatiu, com tot el que és opinió, ho puntualitzo per...bé ho puntualitzo i prou). Si doneu un cop d’ull al catàleg veureu quines són aquestes biblioteques privilegiades. Una d’elles com no podia ser d’altra forma és la de La Bòbila amb el seu fons dedicat al Thriller i Novel·la negra. Són cinc temporades de 10-12 episodis, cadascun d’ells molt millor que la majoria de pel·lícules que s’estrenen avui en dia. Ambientada a Baltimore, cada temporada es centra en un aspecte en concret de la feina del departament de policia. Les tres darreres són espectaculars (les dues primeres no ho són menys), parlen de la legalització de les drogues, l’educació i la premsa. En general ve a demostrar com estan interconnectats tos els poders desde la política fins a la delinqüència. Recordo una sèrie de la meva època Hill Street Blues que tractava la vida diaria de la policia, doncs bé, aquesta també, però vint anys després amb tot el que això comporta de llibertat en els diàlegs i tractament de temes escabrosos. Els actors genials, els guions no cal dir-ho, la direcció espaterrant,....
En aquesta sèrie hi apareix un dels personatges més ben trenats que jo hagi vist mai: Omar,....feu-vos un favor, gaudiu-la.

http://www.hbo.com/thewire/