divendres, 18 de juny del 2010

olga knipper




Ell era famós, molt famós; tenia 39 anys i estava malalt de tuberculosi. Ella, 28 anys, alumna predilecta de Némirovich-Dànchenko i l'actriu principal del Teatre Artístic de Moscou, dirigit per Stanislavski, el del mètode. Es van conèixer el 1898, als assaigs de La Gavina, i es van casar el 1901. Les obligacions professionals de l'actriu a Moscou i la malaltia de l'autor, ingressat en un sanatori a Yalta (Alemanya. Sic! llegiu els comentaris), els van mantenir allunyats llargues temporades. D'aquí ve la correspondència, un autèntic testimoni de primera mà dels darrers sis anys de la vida de l'escriptor. Entre moltes d'altres coses. Moltes.

***********

10 de septiembre (1899)
[Moscú]

Ayer hizo un año que nos conocimos, querido autor. ¿Se acuerda, usted, en el club, en un previo de La gaviota? Cómo me estremecí cuando escuché que “el autor” acudiría a la representación de esa tarde. ¿Lo comprende? Y ahora aquí estoy sentada y escribiendo a ese “el autor” sin el más mínimo miedo, incluso al contrario, sintiéndome bien. Hace un día magnífico hoy, cálido, despejado, si todo va bien iré a la ciudad, tomaré el aire, admiraré el clima otoñal y disfrutaré también del Bulevar Tverskoi de camino al teatro, que está precioso ahora. ¡Oh, pobre de mí, como una ciudadana más!
No hubo un segundo escrito para usted ayer, ¡y de veras que quería! Por la mañana ensayamos Tío Vania, a las cinco El terrible, y después directamente del teatro a la Escuela para un coloquio sobre Almas solitarias.
Vimos los actos tercero y cuarto de Vania hoy, y mañana hay una prueba de vestuario de El terrible, y después ya trabajaremos de arriba a abajo Tío Vania. Lilina será una excelente Sonya, pero cómo estaré yo en el papel de Elena, eso no lo sé. La comprendo perfectamente pero cómo interpretar su Dieu sait?
Savva Morozov es un asistente habitual del teatro, acude a los ensayos, se queda hasta última hora, agotador. Todos nosotros lo encontramos, por supuesto, muy agradable. Pienso que pronto será su debut aquí, pero no estoy segura. Tiene claro que yo no estoy capacitada para interpretar a Elena porque no tengo un marido repugnante y carezco por tanto de experiencia para esa escena. He decidido buscarme uno. ¿No irá a rechazarme la ayuda, querido escritor? Precisamente cuando es para el éxito de su obra, ¿verdad? ¡Si lo lograra, eso me convertiría en, simplemente, una artista colosal!
Gracias por su fotografía y por los caramelos. Y gracias por escribirme, esperaba tan impaciente una sola línea que pensé que ya no quería escribirme. ¿No cree que me estoy habituando a usted?
Escríbame todo, todo. Nadenka no sabe nada.
Me alegra que sus mujeres le estén dando de comer porque sé que el escritor no comía todos los días. ¿Debe hacerse duro ir y venir de la ciudad, verdad? Así que, hasta la próxima carta. ¿Ha empezado a trabajar ya?
Dele mis saludos a María Pavlona, a su madre, espero que pronto vaya todo bien.
Tomo su mano y le beso. No se agobie.

Olga Knipper


Antón Chéjov, Olga Knipper: correspondencia (1899-1904). Edició i traducció de Paul Viejo. Páginas de espuma, 2008. P. 38 i 39.

28 comentaris:

  1. Ai, Txekhov, Tèxkhov... Aquesta història sona tan russa com els seus textos... El comiat és fantàstic.
    (per cert: Yalta és a Alemanya? Suposo que amb tantes guerres, la ciutat va canviar de país...).

    ResponElimina
  2. Sort dels teus ulls, Lluís!!! Pos pa mi que no, que Yalta està a a la península de Crimea, que pertany a Ucraïna.

    I ara, l'espolsada de puces:

    "Chejov, enfermo de tuberculosis, vive en un sanatorio de Yalta (Alemania). Olga, desde Moscú, le informa de la vida teatral de la ciudad, de los escritores del momento (Tolstoi, Gorki...)" Contracoberta de l' edició de l'editorial Parsifal, 1996. "Cartas a Olga".

    No sé d'on ho han tret. Qui sap si hi ha una explicació. Cap expert a la sala?

    ResponElimina
  3. D'altres comiats que fa servir Olga:

    "Abrazo tu cabeza inteligente, siente mis besos ardientes. Addio, mi académico. Quiéreme y escribe. Tu actriz"

    "Te estrecho la mano con fuerza, con mucha fuerza, y te saludo con una gran reverencia, querido escritor. Tu Olga Knipper"

    "¿Vendrás en abril? Nos casaremos muy discretamente y viviremos juntos. Sin cursilerías. ¿De acuerdo? Te abrazo fuertemente. Tu Olga"

    I alguns de Txèkhov (o com carai s'escrigui):

    "Con tu permiso te estrecho fuertemente la mano y te deseo todo tipo de cosas buenas. Tu A. Chejov"

    "Bueno, te estrecho la mano, me inclino profundamente y toco el suelo con la frente, mi muy honrada. Pronto te mandaré un regalo. Tu A. Chejov"

    "Hasta la vista, mi querida viejecita, que los ángeles te guarden. No te enfades conmigo, palomita, no estés triste, sé sensata. ¿Qué hay de nuevo en el teatro? Escribe, te lo ruego. Tu Antonio"

    "Te abrazo ochenta veces y te aprisiono fuertemente entre mis brazos. Y recuerda que te espero. ¡Recuérdalo!. Tu santo monje Antoni"

    "No me olvides; piensa de vez en cuando en el individuo con quien te casaste un día. Te rasco la espaldita, tu pequeño trasero y tu cuellecito y te abrazo, corazoncito mío. Tu don nadie"

    ResponElimina
  4. Juro que ja callo, però no vull estalviar-me un record. Una petita joia.
    Grec 2003. Teatre Romea. L'espectacle es titulava Ta main dans la mienne. Peter Brook dirigint Michel Piccoli i Natasha Perry. Aquell dia vaig saber qui era Olga Knipper. Quina sort, la meva!

    ResponElimina
  5. és fa evident que ell era més cursi que no pas ella :D

    ResponElimina
  6. Ahir vaig veure "Platonov" al Nacional. Una experiència bastant menys feliç.

    ResponElimina
  7. No et va agradar, Allau? Doncs a mi m'han dit que el Prometeu inaugural va ser de treure't les ganes d'anar al teatre per sempre mai més. Encara pots estar content.

    ResponElimina
  8. Clidi, tingues pietat, són coses de l'amor.

    ResponElimina
  9. No res, si és a Ucraïna ja m'hi conformo. Però Ucraïna és Alemanya? En fi, deixem-ho, que les discussions de geografia són per als empollons de la classe.
    Jo tinc un gran record de Vània, però sobretot gràcies a la versió en cinema de Louis Malle. Que era francès de França.

    ResponElimina
  10. Ai, sí, França: això encara sé on queda.

    ResponElimina
  11. Llegit, comprat fins i tot, devorat, bomitat i entès. Bé, però cal llegir Txekhov i deixar-se de "rumansus".

    ResponElimina
  12. PD: Fent amics com sempre

    ResponElimina
  13. Caldre, caldre, no cal res, crec, Fgt.
    Així què, no et va agradar gens? Doncs, ja saps, cosa dolenta, fora del ventre.

    ResponElimina
  14. Jo coincideixo amb la Clidice: vistos els exemples, ell era més cursi que ella. Deu ser coses de l'amor cursi...

    ResponElimina
  15. parlant d'actors i de mètodes....el millor actor del món (RMitchum) deia que era un actor molt versàtil, que podia actuar de dos formes: amb cavall o sense.

    ResponElimina
  16. ...un dia d'aquests he de fer un post reivindicant la cursileria....

    ResponElimina
  17. ...mentre no se'ns aparegui l'Antoni Gala al pis dels comentaris...

    ResponElimina
  18. Matilde, si que em va agradar, però jo sóc de ficció (que a vegades no és ficció), la no-ficció (que a vegades és ficció), la deixo pels altres... perdona'ls, no saben el que s'estan perdent no llegint-vos!

    ResponElimina
  19. A veure si un dia feu una visita a les llibreries, i a mi concretament, tanta biblioteca no pot ser bo.
    Vilardekyll parla de vosaltres i jo no puc dir-li res. No us conec!
    Fgt

    ResponElimina
  20. Ai, Fgt, manito, pues ándale que ahorita vengo con los mariachis, nomás...
    ...De tu casa a la mía, cielito lindo, no hay más que un paaaaasooooo... lalalala lalalaritoooo

    ResponElimina
  21. Veí de les Corts18/6/10 18:00

    Hi ha un conte de Carver que narra les últimes hores de Txékhov, Tres rosas amarillas. El que no sé és si hi ha alguna part no ficcionalitzada: em sembla que fa poc ho vaig buscar, però ja no recordo res. En tot cas era un tribut a l'autor.

    L'amor és l'àmbit apropiat per la cursileria, no? No hi veig cap altre que no soni ridícul. Però això ja forma part de l'intimitat de les persones.

    ResponElimina
  22. Com hi ha món. Les dones el troben cursi i els homes me'l defensen. Així m'agrada ...The times they are a changiiiiiing.lalalaaaa. Tinc la tarda cantora.

    Gràcies, Veí, per afegir fato a la pila del greix.

    ResponElimina
  23. mu guapa :) que és de calaix que els homes són els que es van inventar el rotllo aquest de la cursileria i el romanticisme, mentre les dones canviàvem bolquers, remenàvem l'estofat i anàvem a l'hort a collir fesols ;)

    ResponElimina
  24. miquel hyde & banda terrorista mai som prou durs amb els tòpics18/6/10 18:21

    l'amor és un invent de la cultura occidental per a justificar la lírica romanticona estil Campoamor i a banda de carrincloneries són hipocresies per amagar necessitats i desitjos sexuals.
    tota aquesta xerrameca postal encara infla més el mite de l'amor.
    crec que s'hauria d'haver quedat en un calaix, ja que ni té interès ni aporta res al que l'anton va escriure.
    a més, els editors i els corbs que espigolen en les vides íntimes dels autors foten fàstic : o és que us faria gràcia que un dia es publiquessin les ximpleries, cursis o no, que diem als nostres "enamorats/des" ?

    ResponElimina
  25. Veí de les Corts18/6/10 19:17

    Què és fato?

    Amb això estic d'acord. No tenen res de cursis els contes de Txékhov.

    ResponElimina
  26. Ai no, Hyde, déu nos en guard de pocholitos, cigronets, pesolets, ossets, vides meves, bitxitos, gordis, panochitas locas, gusiluz, presseguets, pastissets, amors meus i teus i de tothom...
    Mai som prou durs amb els tòpics...lalalala.

    Interès, ni gota, ja ho veig...

    ResponElimina
  27. "Conjunt de coses per a un fi qualsevol" o "Abundància de menjar" O si tens molta, molta feina, també pots dir que tens molt fato.

    A la Plana ho fem anar molt, això del fato.

    ResponElimina
  28. Com m'agrada aquest tipus de correspondència amorosa, tan delicada i apassionada alhora!

    ResponElimina