de la decepció

Que sóc una personeta raonablement feliç - i amb això vull dir que les coses em van prou bé, tampoc no cal exagerar-  ho he confirmat fa poc. Resulta que mirant-me el video sobre Perucho que tan amablement us vaig penjar l'altre dia, vaig descobrir que li havia fet molta il·lusió el fet que Harold Bloom, el les mata ben mortes que sempre parla de Shakespeare, l'hagués inclòs al seu famosíssim cànon occidental. El cànon dels trons, al qual sempre m'he referit d'oïda, que ni l'havia fullejat, la veritat, estudia els vint-i-sis escriptors que, segons Bloom, són fonamentals en la tradició literària occidental, situant Xècspir (i Dante, a estones) al centre, com a punt de referència tant per als escriptors anteriors al dramaturg com per als posteriors. No cal dir que m'ha fet gràcia pensar com carai s'ho va fer en Xècspir per a influir en escriptors que, quan ell va nèixer, ja feia dies que criaven malves. Homèric! Ho sé, perquè me l'he fet portar d'una altra biblioteca, que nosaltres no el tenim. Volia saber què deia Bloom de Perucho.

Així, doncs, un cop arribat el llibrot vaig córrer a l'índex. Res de Perucho, ni l'ombra. 

Perlamordedéu, que no fos una broma d'en Joan. Però no, la broma era de Harold.

I és que tan sols es limita a incloure'l en l'apèndix final, una mena de llista amb la resta d'escriptors i llibres que Bloom considera essencials. "No estic tan segur d'aquesta llista com n'estic de les tres anteriors. Les profecies culturals sempre acaben sent un joc de ximples", diu en Bloom. I quina raó que tens, Harold, aquesta te la podies haver estalviat. Jutgeu vosaltres mateixos. Aquí els teniu. Els sis escriptors imprescindibles de la literatura catalana, i sense mullar-se gaire, amb aquestes poc compremeses "antologies poètiques".

Malgrat que m'he acostumat a sortir de casa amb les expectatives justes -us ho recomano, és una font constant d'alegries- haig de confessar-vos que, aquest cop, les pobres han rebut de valent.  Feia molt que ningú no me les atropellava d'aquesta manera. Clar que si tot el meu mal ha de ser aquest, no se us farà gens estrany que em declari una personeta raonablement feliç.

Els vint-i-sis escriptors són: Dante, Chaucer, Cervantes, Montaigne, Molière, Milton, Samuel Johnson, Goethe, Wordsworth, Jane Austen, Walt Whitman, Emily Dickinson, Dickens, George Eliot, Tolstoi, Ibsen, Freud, Proust, Joyce, Virginia Woolf, Kafka, Borges, Neruda, Pessoa, Beckett...i Xècspir, és clar.