No hi ha dilema entre Amélie i Sergi: qui dubti no sap ni dubtar. Del Sergi crec que tan sols li tinc en compte la seva darrera publicació, on deixa entreveure què hauria pogut fer sinó hagués tant pendent de la seva projecció mediàtica que resulta tan penosa com grollera. Però en fi, cadascú fa allò que pot.
Jo hi era, jo hi era... Sóc una freak que no he llegit res de la Nothomb però en canvi la vaig anar a veure... (i no és el meu estil de dona, Mati). Ciao, SU
eN pÀMIES INTERESSA MOLT, I L'aMÉLIE ENCARA MÉS
ResponEliminaFgt
Ara he tingut l'estona per a passar una bona estona... I ella ni mu!
ResponEliminaNo hi ha dilema entre Amélie i Sergi: qui dubti no sap ni dubtar.
ResponEliminaDel Sergi crec que tan sols li tinc en compte la seva darrera publicació, on deixa entreveure què hauria pogut fer sinó hagués tant pendent de la seva projecció mediàtica que resulta tan penosa com grollera. Però en fi, cadascú fa allò que pot.
Dispenseu, no he pogut dir res abans perquè estava rient.
ResponEliminaJo hi era, jo hi era... Sóc una freak que no he llegit res de la Nothomb però en canvi la vaig anar a veure... (i no és el meu estil de dona, Mati).
ResponEliminaCiao,
SU
Bé, l'avantatge és que no ens hem de casar amb ella, oi, Su.
ResponEliminaJa veus, Mati, sempre positiva.
Una abraçada.