LA BIBLIOTECA IDEAL seria la que té els llibres ben classificats segons les normes de la professió, i a més indiqués la dificultat de lectura que suposa o el nivell de lector que exigeix. Aquest paper de conseller pot fer-lo molt bé el bibliotecari o la bibliotecària si té clar qué és un bon llibre i què és un mal llibre, i dintre dels bons quins graus de dificultat conté cada un, i quins nivells ha de superar el lector per arribar a ser un lector madur.
De moment, la majoria de lectors que tenim són juvenils -dels disset als noranta anys més o menys- perquè només busquen la distracció i la informació en les lectures i demanen que l'autor faci l'esforç de ser clar, que no posi dificultats ni greus problemes morals en les seves obres, o sigui, s'han aturat en el text transparent, aquell que no es nota. Tots els best-sellers són així: cap dificultat de comprensió i un argument ple d'informacions extraordinàries que a vegades tenen la barra d'arribar a explicar-nos històries inventades com si fossin veritats històriques.
Aquesta feina d'aconsellar, de suggerir, de convèncer..., en definitiva aquesta tasca pedagògica poc o molt l'haurien de fer els encarregats o les encarregades de les biblioteques. Les biblioteques són institucions educatives i culturals, no pas assistencials, depenen de Cultura, no de Benestar Social, i de la mateixa manera que els pacients d'un hospital públic han d'acceptar les normes de l'hospital, els lectors de les biblioteques han d'acceptar les normes de la biblioteca.
No hi poden trobar qualsevol cosa, de la mateixa manera que els escolars no poden exigir que els ensenyin el que volen. Potser s'ha d'afermar aquest punt educatiu, cultural, exigent de les biblioteques, perquè així com les autoritats amb bona fe prediquen que el públic llegeixi (qualsevol cosa, però que llegeixi), sense cap tipus d'exigència, per mer interès econòmic perquè avui dia el progrés passa per la lectura, les biblioteques amb l'excusa que han d'atraure lectors els faciliten tota mena de productes, fins i tot a vegades els que poden trobar a la perruqueria i a la sala d'espera del dentista. A poc a poc, l'exigència s'ha d'imposar.
Emili Teixidor. La lectura i la vida. Columna, 2007. P. 128.
Aquest home em queia molt bé, i em dol (tot i ser sabut que tenia una "mala" malaltia). I ja sé que ara no toca perquè no és correcte, però durant anys he hagut de fer sessions de lectura amb "La formiga piga" i va arribar un punt que no podia més.
ResponEliminaJo sóc deL'ocell de foc, un dels primers llibres que vaig llegir en català, allà a Horta, quan era una petita murciana de Lugo! De gran li vaig provar de llegir Sic transit gloria mundi i no va haver-hi manera. I recordo, especialment, un programa sobre llibres que feia a la tele, Mil paraules, crec que es deia. Vaig llegir uns quants llibres per culpa seva.
EliminaConxo, m'han traït les circumstàncies, i he anat a la llatinada de pet. Volia dir Sic transit Glòria Swanson, és clar.
EliminaOstres! Recordo L'ocell de foc, carai, cap als dotze anyets.
ResponEliminagràcies a ell vaig publicar el meu primer llibre ; per tant, era com el meu mentor, i com que l'havia tractat força, m'ha tocat la seva mort
ResponEliminacom escriptor, per a mi, té dues obres mestres, "retrat d'un assassí d'ocells" i "pa negre" la pel.lícula va intentar casar-les totes dues, amb molt mala pata...ho sento, deixem-nos de cofoïsmes i ridiculs discursos patriòtics, que el "pa negre"-film no és gran cosa
Ostres, em sap greu! Em queia bé aquest senyor, tot i no haver-lo llegit mai... quin misteri sempre això de les afinitats electives literàries! Vaig veure "Pa Negre" per la tele i a mi em va sorprendre favorablement.
ResponElimina