programa de valors cavallerescos

VÍCTOR-M. AMELA
David Carr, professor del caràcter
La contra | La Vanguardia
6|1|2018

Tinc 73 anys. Soc anglès. Soc catedràtic emèrit d'Ètica i Pedagogia de la Universitat d'Edimburg, especialista en formació del caràcter. Soc casat i tinc dues filles, la Katherine (23) i la Sally (21). Política? Soc demòcrata liberal. Creences? Soc catòlic convers

Valors cavallerescos

Ara fa un lustre que s'aplica a les escoles angleses una matèria nova, però alhora antiquíssima: educació del caràcter. Consisteix a llegir peces literàries que contenen virtuts morals. És un èxit: entusiasma els alumnes, complau els pares i motiva els professors. Per si algú aquí en vol prendre exemple...M'hauria agradat gaudir d'aquesta assignatura: llegir a casa, debatre a classe. Ho ha ideat David Carr (per suggeriment de la Fundació Templeton, el fundador de la qual era noble i admirava els valors cavallerescos): me'l presenten a la Universitat Abat Oliba CEU, durant el V congrés internacional Word in Education: em confirma que la narrativa és molt educativa.

Per què es va passar al catolicisme?

Per admiració intel·lectual als meus mestres, quan vaig decidir estudiar Filosofia a partir dels 27 anys: ells eren catòlics.

Veig que va estudiar tard.

Jo havia deixat d'estudiar als 16 anys: era de família obrera i a la meva escola em sentia desplaçat. Me'n vaig anar a treballar. Amb els anys, vaig sentir l'impuls de saber.

I avui és un especialista en pedagogia.

He proposat amb el meu col·lega Tom Harrison una idea tan tremendament senzilla que no té mèrit...Està funcionant molt bé.

On funciona?
En milers d'escoles del Regne Unit.

En què consisteix?

En diem Knighty values programme.

Programa de valors cavallerescos?

Sí, un programa que proposa a professors i alumnes una selecció de relats literaris de tots els temps: cada relat sintetitza una virtut, un valor formatiu del caràcter.

Literatura moralitzant?

Bona literatura. La bona ficció literària és coneixement moral! El caràcter s'educa amb bones ficcions literàries. I si no aprèn, haurà llegit una cosa bona, almenys!

Això de "cavalleresc", no li sona una mica masclista?

I fins i tot classista i racista, però és només un recurs literari, perquè vam començar amb contes artúrics. Avui la selecció de textos ventila aquestes sospites: inclou peces d'autors de tota condició, gènere, època...

Quin és el seu relat favorit?

L'episodi dels molins de vent de Don Quixot, amb Sancho Panza refrenant-lo.

Per què?

Ensenya que de vegades cal permetre il·lusionar-se i emprendre un somni (Quixot) malgrat que la raó ho desaprovi (Sancho) i amb el risc de ser vençut! El boig és el que no ho intenta, no el que ho intenta.

És una interpretació.

Sancho viu a la caverna de les aparences, mentre Don Quixot veu una donzella on tothom veu una prostituta: la seva mirada obre totes les possibilitats a l'ésser humà.

Ara sí que m'ha arribat.

Des d'Aristòtil sabem que és molt reduccionista un caràcter basat únicament en el raciocini: un caràcter virtuós es teixeix amb emocions, també!

Què és un caràcter virtuós?

Un caràcter compassiu, equànime, magnànim, humil, agraït, temperat, valent...Ser valent implica sentir la por...però dominar-la.

Mitjançant la raó.

Mitjançant les virtuts, els valors: només així teixirem una vida bona. La phronesis (prudència) és per a Aristòtil la virtut suprema que et propicia eudaimonia (benestar), el floriment com a persona.

I la virtut s'aprèn amb contes?

Naixem amb una predisposició natural a la virtut, però convé fomentar-la! Un exemple: si en un bon conte brilla el sentit de la justícia, això ens ajudarà a ser més justos.

Penso en el conte del nadó disputat davant el rei Salomó...

Té tres mil anys...Hi ha tantes històries de reis, prínceps i cavallers...: si llegeixes el poema del Cid, aprens magnanimitat amb el rival i tolerància intercultural, i si llegeixes els contes artúrics, aprens humilitat.

Alguna història el va marcar de petit?

A la meva escola veia una estampa en una paret: representava un cavall de fusta, i uns homes s'hi enfilaven i s'hi ficaven dins.

El cavall de Troia!

Veure'l m'intrigava, m'esperonava a voler saber què estava passant allà...I la curiositat ens porta a la lectura.

Quin conte haurien d'haver llegit els polítics per ser adults honrats?

Els contes de Lancelot i Perceval ensenyen els perills de la vanaglòria, de caure a les urpes de la vanitat: voler ser sempre més i més...et pot empitjorar.

Què ensenya Shakespeare?

Tot! Les seves obres exposen totes les passions i pulsions humanes, de les més altes a les més baixes, i hi apareixen moltes heroïnes molt fortes, siguin virtuoses o vicioses.

Quin altre autor l'atreu?

Jane Austen, per la seva gran subtilesa en explorar un ventall de caràcters de personatges femenins, amb reflexions molt profundes quan prenen decisions. S'ha de ser molt talòs per llegir Austen i no aprendre.

Com sé que un relat és un bon relat?

Si et qüestiones alguna cosa de tu mateix al llegir-ho. No hi ha millor indicació de la bona literatura: fa florir alguna cosa en tu. Insisteixo: la bona literatura és un ensenyament moral, t'educa el caràcter. No deixis de llegir el conte artúric Gareth i Lynette.

Per què?

L'heroi, Gareth, enamorat de l'altiva Lynette, és un mirall brunyit de virtuts!: autocontrol, humilitat, tenacitat, determinació, valor, paciència i amor.

Si Trump l'hagués llegit, seria un altre?

Pocs contes li devien explicar, pobret, i ell encara en va llegir menys. I per això Trump continua sent un nen: no ha florit encara com a adult, és una persona de caràcter pueril, és un individu incapaç de separar-se del seu propi melic.