ex-libris

Ja sabeu que al blog Llegir els clàssics estem la mar de distrets (parlo per mi, si més no) amb la Comèdia de Dante. El que no sabeu és que jo de Dante en sé tant com de llauneria o de rus, és a dir, absolutament res, per tant, em toca documentar-me de valent i dedicar moltes hores a anar furgant per aquí i gratant per allà, amb més o menys fortuna. Llavors passa que un dia tibes d'un fil i et surt la referència d'un llibre i el necessites, et CAL, EL VOLS. I no el trobes a les biblioteques que tens més a l'abast, és a dir, les públiques. No m'estendré en el periple: al final, resulta que me l'ha hagut de deixar en Paco Rico, sí, el catedràtic emèrit de l'UAB, el del Quixot, el de la Real Academia. Dit així, ara ens imagineu, a en Paco i a mi, còmodament arrepapats en sendas butacas, whisky va, whisky ve, fumant, com xemeneies, un piti rere un altre, departint agradablement sobre la carta de la Teresa Panza a en Sancho, posem per cas. Res més lluny de la realitat. Que jo recordi, no ens hem vist mai les cares. No obstant això, no he dit cap mentida. No del tot. 

Tornem al principi, V-O-L-I-A un llibre i només el vaig trobar a una biblioteca de Catalunya: la d'Humanitats de l'UAB. Al Fons Francisco Rico, per a ser exactes. Efectivament, és un dels 30.000 volums que el catedràtic va donar a la biblioteca (l'any 2004, crec), però, sens dubte, no és cap dels més impressionants. La part més excepcional d’aquest llegat són les edicions singulars d’ El Quixot que va reunir al llarg de la seva vida (ara ha sonat a difunt, però és ben viu) o la secció dedicada a l’Humanisme i a la literatura i la cultura renaixentistes, amb Petrarca i Boccaccio com a figures destacades. Però jo no volia res de tot això tan espaterrant, què va. Jo, anant bé, volia el llibre més modest de tota la seva magnífica biblioteca. I ja el tinc a casa. I ara, amb el vostre permís, vaig a encarregar-li unes novenes o algo.