Ja sabeu que al blog Llegir els clàssics estem la mar de distrets (parlo per mi, si més no) amb la Comèdia de Dante. El que no sabeu és que jo de Dante en sé tant com de llauneria o de rus, és a dir, absolutament res, per tant, em toca documentar-me de valent i dedicar moltes hores a anar furgant per aquí i gratant per allà, amb més o menys fortuna. Llavors passa que un dia tibes d'un fil i et surt la referència d'un llibre i el necessites, et CAL, EL VOLS. I no el trobes a les biblioteques que tens més a l'abast, és a dir, les públiques. No m'estendré en el periple: al final, resulta que me l'ha hagut de deixar en Paco Rico, sí, el catedràtic emèrit de l'UAB, el del Quixot, el de la Real Academia. Dit així, ara ens imagineu, a en Paco i a mi, còmodament arrepapats en sendas butacas, whisky va, whisky ve, fumant, com xemeneies, un piti rere un altre, departint agradablement sobre la carta de la Teresa Panza a en Sancho, posem per cas. Res més lluny de la realitat. Que jo recordi, no ens hem vist mai les cares. No obstant això, no he dit cap mentida. No del tot.
Tornem al principi, V-O-L-I-A un llibre i només el vaig trobar a una biblioteca de Catalunya: la d'Humanitats de l'UAB. Al Fons Francisco Rico, per a ser exactes. Efectivament, és un dels 30.000 volums que el catedràtic va donar a la biblioteca (l'any 2004, crec), però, sens dubte, no és cap dels més impressionants. La part més excepcional d’aquest llegat són les edicions singulars d’ El Quixot que va reunir al llarg de la seva vida (ara ha sonat a difunt, però és ben viu) o la secció dedicada a l’Humanisme i a la literatura i la cultura renaixentistes, amb Petrarca i Boccaccio com a figures destacades. Però jo no volia res de tot això tan espaterrant, què va. Jo, anant bé, volia el llibre més modest de tota la seva magnífica biblioteca. I ja el tinc a casa. I ara, amb el vostre permís, vaig a encarregar-li unes novenes o algo.
__________________
P.S.: Aquest apunt va ser publicat originalment el 4 de març del 2021. Valgui avui com a obituari.
Francisco Rico
28 d'abril 1942 - 27 d'abril 2024
I quin és, quin és?
ResponEliminaM'encanta que em facis aquesta pregunta!
EliminaLa resposta està a Llegir els clàssics.
EliminaL'altra vida és bella, Zaca!
EliminaBenigni? No ho hauria endevinat.
EliminaBenigni, Zaca.
EliminaNo és pas la primera vegada que em passa, això de demanar llibres per préstec intergalàctic i descobrir que havien format part d'una biblioteca particular.
ResponEliminaCrec que he llegit un parell de llibres (o més, potser) de la biblioteca de la malaguanyada Isabel Núñez, amb el seu ex libris de la silueta d’un ginjoler, provinents de la biblioteca Joan Maragall. Tot el dia que provo de recordar-ne els títols i no me'n surto. Crec que eren d'en David Markson, d'aquella època en què jo tenia un autèntic desfici per en Markson...potser La soledad del lector, no sé. El cas és que mirar l'ex libris de la Nuñez em feia cosota (havia mort prematurament, pobrica), però, alhora, era güai. Fa de mal explicar.
EliminaAh, i ara recordo que fa uns anys la Biblioteca Joan Maragall va tenir un lladre que els robava, justament, llibres del fons Isabel Nuñez.
Aquí.
En fi, batalletes. Però ha estat bé, recordar la Isabel, ves.
Tampoc no la vaig conèixer mai personalment en persona, que no us confongui la familiaritat del tracte.
EliminaHola,
ResponEliminaen general s´indica si el llibre ha estat una donació particular, i sempre envio un bon pensament, sinó la biblioteca igual no el tindria.
També hi ha donacions que no s´indiquen de qui són.Són persones generoses que els agrada que els seus llibres tinguin altres vides.
I.