quan la mida importa

SERGI PÀMIES
Quan la mida importa
La Vanguardia
3|9|2021

Les novetats literàries de la temporada arriben en massa a les llibreries. És una retenció de títols que convé celebrar i digerir amb calma, sobretot tenint en compte que alguns dels volums acabats de sortir del forn superen les 600 pàgines. Els autors de llibres en català són més continguts i, en general, es conformen amb menys pàgines, no se sap si per instint de supervivència, gust per la brevetat, complex encobert d’inferioritat o submissió a un mercat editorial que no vol aventurar-se a finançar segons quins metratges.

Entre els candidats a atraure l’atenció de llibreters i lectors, Fernando Aramburu (698 pàgines), Jonathan Franzen (640 pàgines) i Martín Caparrós (680 pàgines). En el món editorial, abunden els mites, les llegendes i les bajanades sobre l’extensió idònia d’una novel·la. Hi ha experts que recomanen als autors que, posats a triar entre escriure una novel·la de 150 pàgines i una de 300, apostin per la de 300, que transmet un pòsit immediat de respectabilitat i permet un marge de rendibilitat més tangible. Altres, en canvi, afirmen que un totxo editat amb un cos de lletra perversament petit pot funcionar molt bé gràcies al fet que, a canvi de comprar-lo, el lector s’atorgui el dret –pau per territoris- tàcit a no llegir-lo.

Són receptes de laboratori, amb tants precedents triomfals com fracassos. Però, en la incerta psicologia del mercat, poden inclinar la balança a favor del dogma segons el qual la mida d’una novel·la sí que és important. Que hi hagi evidències fonamentades que es pot interessar el lector amb textos breus i concisos, sense cap ambició fluvial o oceànica, no erosiona la pervivència del tòpic. Amb aquesta diversitat de formats, ¿a partir de quantes pàgines s’entén que una novel·la és un totxo? Parlo per mi: a partir de 500 pàgines. Sovint sentim que molta gent confessa obertament que mai no llegirà un llibre d’aquestes dimensions perquè se senten intimidats i, a més a més, “no tenen temps”. Després, es vanten d’haver invertit la meitat de les vacances a veure les 192 hores de les vuit temporades de la sèrie 24, un repte que confirma la relativitat del temps, l’arbitrarietat de les conviccions i l’encant de Jack Bauer.

Per sort, les editorials mantenen la diversitat i les novetats que arriben a les llibreries confirmen que tindrem de tot: llibres breus, veloços, de mitjana distància, amb obstacles i, finalment, els totxos que, maratonians o inoblidables, t’obliguen a mantenir una relació de lleialtat –de vegades de fidelitat– amb el text. Una relació estimulant i exigent, començant per la força muscular que has de fer per subjectar el volum sense patir un esquinç de costelles i viure el final i el començament de cada pàgina com una petita i esperançadora proesa.