llibres, sabates i materialisme

MARIÁNGEL ALCÁZAR
Llibres, sabates i materialisme
La Vanguardia
5|11|2023

Em fascinen les visites que Llucia Ramis fa a les biblioteques de personatges coneguts de Barcelona i de les quals ens informa cada diumenge en aquest diari nostre. Si vingués a casa meva, li hauria d'ensenyar el sabater ben assortit (que no és el d'Imelda Marcos, però s'hi acosta) perquè gairebé no tinc llibres. En l'última mudança em vaig desprendre del 80% dels exemplars que tenia, no sense abans empaquetar-los i classificar-los per veure si els trobava alguna llar o centre cívic d'acollida. No hi va haver manera; al final vaig fer donacions particulars, però només van desaparèixer els llibres de cuina i els premis Planeta.

Em va passar com a la pobra María Teresa Campos (DEP), a qui el trasllat d'una casa de mil metres quadrats a un pis de 200 la va obligar a vendre els mobles isabelins (contemporanis d'Isabel Pantoja i Isabel Preysler) que atresorava a la mansió de Molino de la Hoz (Madrid).

Els llibres que jo havia anat acumulant els últims cinquanta anys incloïen proves dels meus ardors juvenils que em van portar a comprar, i fins i tot llegir, Los conceptos elementales del materialismo histórico de Marta Harnecker, que, sincerament, ja no recordo quins eren, encara que amb els anys el meu idealisme també s'ha transformat en un clar materialisme que ja és història. La pobra Marta va sortir de la meva biblioteca amb un munt de llibres que no només no havia de llegir mai més, tampoc no els hauria d'entendre.

Desfer una biblioteca és molt més fàcil que buidar un vestidor; saps que hi ha peces que no t'entraran mai més (o més ben dit, tu no hi entraràs mai més), però et fa cosa, per si algun dia aquella moda torna. No, la moda no torna i si ho fa sempre es recicla perquè allò vell sigui vell i desfasat, per més que algú ho anomeni vintage.

Amb els llibres tens la sort que, en general, els que et puguin tornar a interessar es poden trobar en biblioteques públiques o privades. Però no creguin que a casa meva no hi ha llibres, perquè fins i tot en tinc dos de dedicats i firmats per Gabriel García Márquez i un altre per Mario Vargas Llosa, i que jo sàpiga conviuen en pau, tot i que no sé ben bé on són.