tres versions anostrades d'en joseph

«—Corria rere un sagal, com de costum! —va raucar en Joseph, aprofitant el nostre moment de vacil·lació per fer anar la seva llengua malèvola—. Jo de vós, els hi ventaria la porta a la cara, mestre, tant a nobles com a plebeus! Passa pas un sol dia sense que el murri d'en Linton vingui d'amagatotis, si vós hi sou pas. I la senyoreta Nelly, quina una n'està feta, aqueixa...Queda a la cuina mirant si veniu, i quan entreu per una porta eia surt per l'atra...I aiavons la nostra gran dama fa la cort a son costat! Un comportament exemplar, rondar els camps a les dotze tocades amb el gitanet infernal d'en Heathcliff! Se pensen que soc cec, jo, però no ho soc ni mica ni mena! Vàreig veure el jove Linton que anava i venia i et vàreig veure en a tu —(aquestes paraules me les va adreçar directament)—, que vals pas re, tu, bruixa escabeiada! Que t'has aixecat i has corregut a la casa de seguida que has sentit la fressa del cavai de l'amo al camí.» 

Emily Brontë. Cims borrascosos. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Viena, 2022. P. 112.

«—Per córrer darrere els xicotots, com sempre! —remugà Joseph, aprofitant que nosaltres vacil·làvem per atacar amb la seva llengua. Si fos de vostè, senyor, tancaria la porta als nassos a tots, tranquil·lament i senzillament! No hi ha dia que vostè se'n vagi, que aquest gat de Linton no vingui a esmunyir-se aquí. I la senyoreta Nelly, també Déu n'hi do! Es queda a l'aguait a la cuina: tan bon punt vostè entra per una porta, Linton surt per l'altra i llavors la nostra gran dama continua el seu festeig per un altre cantó! Bonica conducta, aquesta de rondar pels camps passada la mitjanit, amb aquest dimoni horrible, aquest gitano, Heathcliff! Es creuen que sóc cec; però no ho sóc pas, no, res d'això! He vist el jove Linton arribant i marxant, i t'he vist a tu —dirigint-se a mi—, que no serveixes per a res, bruixa fastigosa!, precipitar-te a la sala just al minut que has sentit el trepig del cavall de l'amo al camí.»

Emily Brontë. Cims borrascosos. Traducció de Montserrat de Gispert. Proa, 2022. P. 106-107. (© de la traducció, 1996).

«—Per córrer radera dels bordegassos, com sempre! —va vociferar Joseph, aprofitant un moment de dubte per part nostra per ficar-hi la seva llengua verinosa—. Jo, de vostè, amo, els hi tancaria la porta als morros a tots plegats, ras i curt! No passa dia que vostè no hi sigui que no tinguem el gat d'en Linton furetejant per'quí. I la Nelly, quina mossa, també! S'està a la cuina esperant que vostè torni, i quan vostè entra per una porta, ella surt per l'altra, i allavòrens, la nostra senyorassa se'n va a festejar a una altra banda. Que maco, rondar pels camps passada la mitjanit amb aquell gitano brut i ronyós del dimoni, en Heathcliff! Es pensen que soc cego, però no ho soc pas, ni de bon tros! He vist en Linton entrant i sortint, i t'he vist a tu —es va adreçar a mi—, bruixota fastigosa que no ets bona per re! Domés saps guipar i entrar a la sala just al moment que sents els cascos del cavall de l'amo al camí.»

 

Emily Brontë. Cims borrascosos. Traducció de Marta Pera Cucurell. Vicens Vives, 2020. P. 117.