Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jaume Coll Mariné. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jaume Coll Mariné. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de març del 2026

jaume coll mariné

 


JORDI VILARRODÀ
Jaume Coll Mariné guanya el premi Carles Riba
El Nou9.cat
14|3|2026


L’escriptor i músic Jaume Coll Mariné és el guanyador del 67è Premi Carles Riba de Poesia amb l’obra Com les fulles. El guardó el va rebre dissabte en la nova Nit de les Lletres Catalanes, que per primera vegada prenia el relleu de la tradicional Nit de Santa Llúcia. La gala organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Després de rebre el premi, Jaume Coll va parlar de la relació entre els seus poemes i la natura: “És el context en que es desenvolupen elsmeus poemes, un trosset de Muntanyola, el meu poble, tot el que vull dir passa per aquest context”. Aquesta és una constant present en les seves altres obres poètiques: Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions de 1984, 2014), La gata groga (Els Papers Díscols, 2015) i Un arbre molt alt (Edicions 62, 2018, premi Ausiàs March de Gandia).En aquesta faceta de recerca, l’any 2022 va guanyar també el Premi Verdaguer de Recerca pel projecte d’edició i estudi de Los jardins de Salomó. Càntic dels càntics, que formarà part de l’Obra Completa del poeta de Folgueroles. L’altra seva faceta més coneguda és la musical, com a baixista d’Obeses. Fins ara aquest premi l’havien guanyat només dos poetes osonencs: Miquel Martí i Pol l’any 1953, quan es deia encara Premi Óssa Menor, i Pep Rosanes-Creus l’any 1999.


dissabte, 13 de març del 2021

escriptors d'avui ens conviden a llegir escriptors d'ahir

 

 

ESPAIS ESCRITS
Escriptors d'avui ens conviden a llegir escriptors d'ahir
3|3|2021
Iniciem un projecte que ens portarà a conèixer els escriptors d'ahir, a través dels escriptors d'avui.
Diversos escriptors ens parlen de les seves influències i ens expliquen, com veuen ells, els nostres clàssics. Alhora que ens conviden a llegir-los.

 


dissabte, 6 de març del 2021

el mot 2021




El MOT 2021 posa la mirada en la creativitat  artística vista des de la literatura

Tracy Chevalier, Heather Rose, Rodrigo Fresán, Ignacy Karpowicz, Manuel Baixauli, Perejaume, Alicia Kopf, Jordi Lara i Irene Solà són alguns dels quaranta autors catalans, nacionals i internacionals que  integren la programació de l’edició d’enguany, que reprèn el fil de 2020. 

La setena edició estarà dedicada als processos creatius de les diferents disciplines artís-tiques, explicats des de la literatura. Després  d’haver d’ajornar el festival el març passat a les portes de celebrar-lo, enguany el MOT recupera gairebé íntegrament el programa de l’any  passat, en una edició híbrida que combina presencialitat i virtualitat, i  que per primer cop es podrà seguir en streaming. 

 




 Aquí, el programa complet.


dilluns, 11 de desembre del 2017

tríada osonenca








El jurat del Premi Documenta, format per Pau Vidal, Marina Espasa, Jesús Cartañà, Èric del Arco i Eugènia Broggi, reunit a Barcelona el dia 23 de novembre de 2017, ha decidit premiar 'Els dics', d'Irene Solà, perquè en valora "la intenció literària, la voluntat experimentadora i el gruix del món dels personatges que caracteritza". La novel·la, que "es desplega a batzegades, capta l’essència poètica del món rural i la combina encertadament amb flaixos de vida urbana", segons ha explicat el jurat.

Nascuda el 1990 a Malla (Osona), Irene Solà va publicar el seu primer llibre el 2012, 'Bèsties', que va guanyar el premi Amadeu Oller. Ha exposat i llegit la seva obra al CCCB, a la Whitechapel Gallery (Londres), al Bòlit (Girona), al Quick Time Festival (Reykjavík), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, al LadyFest Barcelona, i a la IX Edició del Festival Literari Tocats de Lletra (Manresa), entre altres.

'Els dics' d'Irene Solà es publicarà el mes de març del 2018.

Ara Llegim. 24|11|2017.



Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989) es va donar a conèixer amb el llibre Quanta aigua clara als ulls de la veïna (2014), i ha publicat també la plaquette La gata groga (2015). És baixista i contrabaixista del grup Obeses. És llicenciat en Filosofia i prepara un treball de doctorat sobre Segimon Serrallonga.
Un arbre molt alt, format per una quarantena de poemes, va convèncer el jurat del cinquanta-cinquè Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia (format per Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón, Jaume Pont i Jordi Cornudella) per la potència amb què evoca el món natural i domèstic d’un racó d’Osona, per l’embranzida lírica amb què s’enfila cap a les fonts del pensament poètic, per la varietat i el rigor de la construcció formal de cadascun dels poemes i per la naturalitat convincent amb què la veu poètica assumeix els tons i les estructures de la llengua viva. El llibre el publicarà Edicions 62 el gener del 2018.
Núvol. 24|11|2017.





El poeta Lluís Solà ha guanyat el premi “Lletra d’Or” al millor llibre publicat en llengua catalana durant el 2016 per la seva Poesia completa, una obra de més de mil pàgines, amb poemes inèdits (Edicions de 1984).
Un jurat independent format per Sílvia Bel, Sebastià Alzamora, Heura Marçal, Salvador Macip, Llucia Ramis, David Plana, Bernat Puigtobella, Núria Cadenes i Ada Castells així ho ha decidit en entendre que es tracta d’una “figura indiscutible”, un “poeta radical i pur de la plana de Vic”.
Nascut a Vic (Osona) el 1940, Solà és també un autor i director de teatre que va començar a ser visible en el panorama literari quan el 2001 va publicar “De veu en veu”, encara que també ha traduït textos de Kafka, Beckett o Pessoa.
Durant un acte celebrat avui, el dramaturg David Plana ha llegit una glossa en la qual ha repassat la trajectòria del guardonat, un “poeta del fred de la boira, de l’espiritualitat”, algú “radical perquè els seus versos sorgeixen de la terra”.
També ha comparat la seva figura amb la d’altres poetes com Peter Handke i l’ha imaginat passejant per un camí de la serra de Vic, “en recerca de la paraula exacta”.
[...]  La distinció, una de les més prestigioses de la literatura catalana i que es lliura des del 1956, no té dotació econòmica, però sí que hi ha un reconeixement en forma de la lletra grega “fi”, símbol clàssic de l’equilibri, una joia dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor d’aquesta iniciativa.

Del blog d'Edicions de 1984. 22|11|2017.