DAVID GUZMAN
Enamorar-se gràcies als llibres com Dua Lipa
Quadern | El País
6|11|2025
En l’era de la turboviralitat, l’objecte llibre ha ingressat a l’Olimp de les celebritats com un dels nous status symbol. A l’aparador global de la xarxa, estrelles com Rosalía, Emma Watson, Natalie Portman o Reese Whitherspoon comparteixen les seves lectures i algunes tenen el seu propi club. El de Dua Lipa es diu Service 95, i compta amb una newsletter, un pòdcast i una recomanació mensual en què la cantant apareix amb la novel·la com qui estrena un accessori: el llibre ungit d’un intangible anomenat glamur. Ara hem sabut que Dua Lipa i el seu promès, l’actor Callum Turner, van fer match perquè casualment llegien el mateix títol i, alehop, eren a la mateixa pàgina. La novel·la en qüestió és Fortuna, d’Hernán Díaz, i sigui o no del tot certa, el millor de la història d’amor llibresca és que forma part d’un dels somnis més recurrents de qualsevol lletraferit: enamorar-se amb la mediació d’un llibre, la literatura com a gran alcavota capaç d’encendre la flama entre dos lectors.
El súmmum d’aquest ideal s’esdevé quan l’espurna s’encén en el context idíl·lic d’una lliberia, un espai que el cinema ha sabut sublimar com a topos sentimental i temple de l’amor romàntic. A la llibreria de Notting Hill és on entra un bon dia Julia Roberts i deixa bocabadat el llibreter Hugh Grant. A la Pageant Book Store de Manhattan és on un enamorat Michael Caine, a Hannah i les seves germanes, regala a Barbara Hershey una antologia d’e.e.cummings i li recomana, amb tota la intenció, el poema que acaba dient “nobody, not even the rain, has such small hands”. A la Marks & Co. de Londres és on Helene Hanff envia cartes bibliòfiles al llibreter Frank Doel a la meravellosa 84 Charing Cross Road. A la Shakespeare and Company de París es retroben Ethan Hawke i Julie Delpy Abans del capvespre, la segona part de la trilogia. I a la Strand Books de Nova York és on Dash i Lily, de la sèrie homònima, intercanvien un quadern vermell que marcarà el Nadal de les seves vides.
Però la millor escena de la millor pel·lícula no podrà superar mai l’instant d’amor més sublim amb un llibre com a mitjancer, que es troba al famosíssim cant cinquè de l’Infern. Paolo i Francesca són al cercle dels luxuriosos perquè llegien junts un llibre, la història d’amor furtiu entre Lancelot i Ginebra, i, just en el moment en què els personatges es fan un petó, ells també van sucumbir a la passió adúltera. Tal com com ho diu Francesca i en traducció de Sagarra: “En ésser on diu que la rialla clara / es va fondre amb els llavis de l’amant, / aquest, que ja de mi ningú separa, / la boca em va besar tot tremolant. / Galeot fou el llibre i qui el va escriure! / Aquell jorn el llegir no anà endavant”. Galeot, a la novel·la artúrica, era el senescal de la reina Ginebra que va fer possible la trobada amb Lancelot, i avui, gràcies a Dante, a Itàlia galeotto té el significat d’intermediari amorós. Una operació de metaliteratura en tota regla amb l’infern com a càstig i l’eternitat com a premi. Joventut, divina comèdia.
