sistema immunitari

bossa nova

Flavio Morais

la incorrecta

La incorrecta és una empresa jove nascuda l’any 2016 dedicada a l’assessorament lingüístic i comunicatiu, i a la correcció ortotipogràfica i estilística.

està escrit

It's Written.

literal

Verkami: Literal 2016.

literal, fira d'idees&llibres radicals

«LITERAL és la primera fira d'idees i llibres radicals que es farà a Barcelona. Serà una fira de llibres i idees on s’ajuntaran editorials, llibreries, autores i autors, lectores i lectors per compartir, discutir i sommiar, sobre el món en què vivim i com transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crítics gaudirem de la millor literatura crítica compartint-la amb qui la crea.

Es farà els dies 29, 30 i 31 de maig de 2015 dins l'antiga Fabra i Coats, combinant dos espais l' Ateneu Popular i Cultural L'Harmonia i a l' Espai Josep Bota».

Verkami. Literal, fira d'idees i llibres radicals.

bossa nova

disfresses: matilde finch, attorney at law

Font: Pretty Passions.

Matar un rossinyol (títol original en anglès To Kill a Mockingbird) és una novel·la de Harper Lee publicada el 1960. Va ser un èxit immediat, guanyant el Premi Pulitzer, i s'ha convertit en un clàssic de la literatura nord-americana moderna. La trama i els personatges estan inspirats en les observacions de l'autora de la seva família i veïns, així com en un esdeveniment que va tenir lloc prop de la seva ciutat natal el 1935, quan ella tenia set anys.

El 1962 es va adaptar al cinema, dirigida per Robert Mulligan i amb en Gregory Peck fent d'Atticus Finch.

Argument

Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930 ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autora de la novel·la). 

[Viquipèdia dixit]

--- -- -> Harper Lee publica la seqüela de 'Matar un rossinyol' després de més de 50 anys de silenci. Arallegim. 5|2|2015.

de rebaixes

Tommy Hilfiger. Col·lecció University Club. Tardor 2013.

Els dos parells són de la firma Sanemiko, de Sanem Sevgen.

The A & V Book-Bags.

books are my bag

Al Regne Unit, el 56% de les decisions de compra d’un llibre es prenen en una llibreria, però així i tot molts establiments es troben amenaçats de tancament. Conscients que cal potenciar les llibreries com espais culturals i de referència per a la compra de llibres, les principals associacions de llibreters, editors i autors d’aquell país s’han unit per donar un missatge comú i en positiu que tracte de revertir aquesta situació. Sota aquestes premisses han posat en marxa Books Are My Bag, que és, en paraules dels organitzadors, “la major campanya de promoció del llibre i de les llibreries que s’ha realitzat mai”.

Books Are My Bag ens recorda que les nostres lectures són el nostre equipatge més preuat, i vol convertir els clients en usuaris satisfets que valoren el treball dels llibreters i fan visible el seu orgull de comprar en llibreries. Per això es distribuiran ja d’entrada més de 260.000 bosses de cotó amb el lema ben visible. La campanya es posa en marxa aquest 14 de setembre amb la Gran Festa de les Llibreries, que se celebrarà de manera simultània en tots els establiments adherits, els quals han rebut també un kit amb material decoratiu (pòsters, adhesius, invitacions, globus…), així com un seguit d’idees senzilles per engrescar la clientela: animar els clients a dur-hi amics, elaborar un “manifest” propi de cada llibreria, crear aparadors amb volums del color taronja de la campanya, oferir begudes i galetes, convidar músics a actuar als locals i un etcètera que ampliaran conforme avanci la campanya dissenyada (diuen que gratuïtament) per M&C Saatchi.

La campanya anglesa, que comptarà amb la complicitat de famosos diversos i escriptors populars, estarà en marxa fins Nadal.

Joan Carles Girbés. Books are my bag, la major campanya de promoció del llibre i les llibreries. A: Llibre i lectura en la societat de la informació. 

la bossa de la karènina

Karenina Hermitage Bag. Christian Dior, 2008.

Como profesor, Nabokov detestaba la teorización que algunos colegas hacían sobre la literatura que enseñaban. Para él todo se centraba en la facultad de comprender el sutil tejido que conforma una obra maestra, de saber apreciar el valor exacto -es decir, la calidad artística, pero también científica- de un detalle, de una combinación de detalles de los cuales brota la «chispa sensual» sin la cual una novela está muerta.

Intentemos responder al examen de Nabokov: ¿qué contiene el bolso de Ana?

[...] «Mandó enganchar caballos de refresco y se ocupó en poner en su bolso de viaje los objetos indispensables para una ausencia de varios días», escribe Tolstoi. ¿Cuáles pueden ser esos «objetos indispensables»? Tolstoi no da más detalles sobre el contenido del bolso, a excepción de la mención al monedero que Ana extraerá del mismo en la estación para comprar el billete del tren. Hechos rápidamente los preparativos, la atribulada mujer rechaza el almuerzo, que ya estaba servido, y sale de la casa empujada por la necesidad de moverse. Pedro, su sirviente, coloca el bolso de tapicería roja dentro del carruaje y ambos se dirigen a la estación. Pero la importancia del bolso no acaba aquí, pues una vez en la estación de destino, Obirálovka, y sumida en su propia desesperación, Ana siente el impulso de acabar con todo arrojándose a la vía del tren. Sin embargo, las asas del bolso se enredarán en su mano impidiéndole en un primer momento llevar a cabo tan desventurada acción. Finalmente, la protagonista lanzará el molesto apéndice a las vías para quedar completamente libre de cualquier estorbo y acto seguido se dejará caer bajo un vagón del tren que avanza con rapidez hacia donde está ella.

¿Qué ocurre con el bolso? Desaparece del objetivo del narrador, no así de la mente escrutadora de Nabokov, que dedica alguna de sus clases sobre la novela a demostrar que ese bolso de la escena final es el mismo que aparece al comienzo de la narración y, de alguna manera, es un objeto vinculado a la historia de amor de Ana Karenina con el conde Vronsky. Una pieza, pues, importante del tejido narrativo. En efecto, el mismo bolso aparece por primera vez en la escena literaria poco después de que la protagonista de la novela conozca a Vronsky, cuando sufre un acceso imprevisto de llanto, que ya sugiere su nueva emotividad, y es el último objeto del que se deshace antes de morir, cuando ya nada le importa.

Ese bolso de viaje traza, pues, una línea de continuidad con el viaje moral que emprende la esposa de Karenin al conocer al apuesto Vronsky y dejarlo todo -casa, reputación, marido, hijo- para vivir esa pasión irresistible. [...]

¿Y qué podía contener el bolso de Ana? Un lector atento -de nuevo Nabokov- lo sabe. Conoce cuáles son los «objetos indispensables» que ha colocado la protagonista en su interior porque recuerda la presentación que se ha hecho del bolso. Cuando Ana regresa a casa en el exprés nocturno que en 1870 hacía el recorrido San Petersburgo-Moscú, sacudida ya por el amor a Vronsky, se instala en un vagón de primera clase, bastante concurrido, y de su bolso de viaje -de color rojo- extrae varios objetos. Al fino pañuelo de batista que había servido para enjugar sus lágrimas antes de salir de casa de su hermano, hay que añadir una pequeña almohada para apoyar la cabeza, la redecilla que protegerá su peinado durante la noche, una novela inglesa con las páginas todavía por abrir y un abrecartas. ¿Es un inventario completo? La respuesta es imposible (ah, el misterio del bolso de las mujeres...), pero no parece que lo sea: cabe suponer también un pequeño recado de escribir (dada la frecuencia de las notas que se envían los personajes a lo largo de la novela), una linterna para poder leer sin molestar al resto de viajeros, un espejo de bolsillo y los indispensables artículos para la toilette de una dama. Fin del examen.

Anna Caballé. El bolso de Ana Karenina. Península, 2008. P. 11-14.