el temps dels llibres

SARAY ENCINOSO
El temps dels llibres
Abril
13|6|2026

L'abril és el mes del llibre. Cada any, el dia 23, Barcelona acull la primera gran cita literària de l'Estat. Després de Sant Jordi, se succeeixen fires i jornades al voltant de la lectura a pràcticament totes les capitals de província i a molts pobles i ciutats. I arriben les estadístiques sobre hàbits de lectura i vendes. La Fira del Llibre de Madrid, que s'ha celebrat aquests dies, sol marcar el tancament d'aquest cicle. Sabem que les dones llegeixen més que els homes, que els joves han millorat els seus hàbits de lectura i que el sector editorial manté una admirable capacitat d'atracció en uns temps en què el lleure està molt disputat.

Les preguntes fàcils són les que es poden respondre amb una xifra. Avui tot es mesura. La quota de mercat dels grans grups editorials. El nombre de llibres que comprem. L'auge dels clubs de lectura. I el temps que es triga a escriure una novel·la o un assaig. Però amb tanta mesura, de vegades oblidem que una obra d'art no es pot catalogar pel temps que dediquem a crear-la, pels dies que dediquem a teclejar en un ordinador. En aquests comptes hi falten la documentació, els passejos, les lectures, la vida.

Es diu que Fiódor Dostoievski va escriure El jugador en tot just unes setmanes i que Jack Kerouac va redactar la primera versió d'En el camino en tres. En cap dels casos sabem, en realitat, quant van trigar a imaginar i recrear el que després van traslladar al paper. A Juan Tallón li vaig sentir dir que, un cop va trobar l'estructura i el punt de vista d'Obra maestra, el llibre ja estava pràcticament fet. Ho va explicar a propòsit d'una pregunta sobre el temps de la creació, aquest temps indeterminat que ningú sap quan comença ni quan s'acaba.

Aquesta obsessió per quantificar-ho tot, com si la dada ens donés alguna certesa, també ha envaït la nostra manera de llegir. Una de les fotos més repetides a les fires del llibre és la del botí amb què tornem a casa. Les xarxes socials hanfet que la literatura guanyi exposició pública. No només compartim el que llegim, sinó que també comptem quants llibres llegim a l'any. Hi ha llibres que es llegeixen en una tarda i d'altres que estan setmanes a la nostra tauleta de nit. Alguns s'obliden al tancar l'última pàgina; d'altres es resisteixen a abandonar-nos i continuen reverberant dins nostre durant dies, setmanes o anys. Hi ha llibres que no vam saber llegir als 20 i que ens enlluernen als 40. A les nostre llistes, no obstant, tots compten igual.

La part negativa la coneixem tots: la mesura constant afavoreix el consumisme i la competició per llegir més fa que la frontera entre l'entusiasme i el postureig es torni difusa. Jo mateixa faig llistes de les meves lectures anuals, en part per recordar què vaig llegir cada any i en part per marcar-me objectius i escapar de la procrastinació. Em queixo de la lògica de la productivitat, encara que després me la imposo a mi mateixa per no restar temps a allò de què més gaudeixo.

Però no tothom s'ha endinsat ni en la dictadura de les mètriques ni en l'afany per construir una marca personal. Fa uns mesos, en un festival de literatura al qual vaig ser convidada, un escriptor espanyol força conegut ens va explicar que, durant la seva estada, va anar a una llibreria a comprar un dels seus llibres. No era el que venia a presentar i volia regalar-lo al periodista que l'acompanyava a l'acte. A la llibreria no el van reconèixer i li van comentar que aquell autor seria aquella tarda al festival. Ell només va assentir. Mentre pagava, li van preguntar si hi aniria a veure'l. Va haver d'acabar confessant que aquell autor de qui parlaven era ell.

Un escriptor comprant el seu propi llibre per regalar-lo i intentant passar desapercebut. Hi ha escenes que no caben en cap mètrica.

la primavera arriba carregada de fires del llibre

ÁLEX SÁLMON
La primavera arriba carregada de fires del llibre
Abril
21|3|2026

La maquinària de les fires dels llibres està en marxa des de fa setmanes; mesos, podríem dir. Quan el món editorial empaqueta la campanya de Nadal, a principis de novembre, comença a pensar en les fires que ens cauen al damunt entre l'abril i el juny. Sant Jordi a Catalunya, Sant Jordi a l'Aragó, Sant Jordi a les Balears, la fira del llibre de València entre abril i maig, la del Retiro de Madrid a finals de maig i principis de juny, i fins a la de Gijón, també al juny. La llista és, afortunadament, llarga i demostra el bon moment que viu el sector del llibre.

Juntament amb les editorials, es posen a treballar les llibreries. Si un llibreter recomana als seus clients una obra, l'èxit està assegurat. Les dades ens indiquen que les llibreries d'autor, aquelles que no pertanyen a grans grups, marquen el seu propi criteri i poden arribar a vendre centenars de llibres, alguns de desconeguts. Des dels suplements literaris també ens unim  a aquesta tendència prescriptora. És una de les nostres comeses. És cert que fem oscil·lar la nostra prioritat entre l'establert i la sorpresa. Per això hem entrevistat, almenys a l'ABRIL, tants autors que han publicat la seva primera novel·la. ¿Es pot saber si un novell és solvent? Doncs no. És cert. Es tracta d'una aposta que no sempre surt bé. Però almenys obrim finestres noves que, sens dubte, aporten aire fresc. És el cas de Zoe Dubno, que ha publicat la seva primera novel·la amb Alba Editorial, Felicidad y amor, i el de Greta García, ja fa uns anys, i que acaba de treure la segona obra. O l'aposta que farem al suplement especial de Sant Jordi, que publicarem la setmana anterior a la gran festa del llibre, amb Lucía Solla Sobral, a qui lectors i llibreters han convertit en l'autora de moda. Amb permís de Sonsoles Ónega, Juan del Val, Júlia Navarro, Rebecca Yarros, Freida McFadden i Agnès Marquès.

les firmes

SERGIO C. FANJUL
Cuando la presencia de un autor genera economía: el negocio de las firmas de libros
El País
8|6|2025

La firma es ese momento idílico en el que el autor y el lector se encuentran en la caseta y se reconocen a sí mismos como los extremos de la cadena del libro, y se abrazan, metafóricamente, a través de un boli y una página. Es hermoso.⁠

No siempre hubo firmas en la Feria del Libro de Madrid: en una columna reciente en este periódico el escritor Manuel Vicent recuerda que a finales de los años 60 todavía no era tradición que los escritores firmaran: “Fue una moda que se fue imponiendo con los años hasta convertirse en una carrera de caballos, un festival de egos porque había un jurado que al final proclamaba quién había sido el rey de la feria”. Algunos de esos reyes fueron, recuerda Vicent, Carmen Martín Gaite o Antonio Gala. Hoy más que reyes incuestionables hay nutrida aristocracia literaria, y también extraliteraria.⁠

Así que los escritores están ahí, expuestos como fieras en el zoo, y, como las fieras en el zoo, es su presencia la que genera economía. Las firmas se han convertido en el gran reclamo del evento y en una parte importante de su motor económico. El año pasado, según la consultora GFK, el volumen de negocio fue de 13,4 millones de euros. Para el 42% de las librerías, la Feria supone entre un 10% y más del 20% de su facturación anual. Y una parte de esa facturación (es difícil saberlo con precisión) viene por las firmas. ⁠

⁠Javier Cercas atendía este sábado por la mañana a una nutrida cola firmando El loco de Dios en el fin del mundo (Random House) en la caseta de la muy canónica librería Méndez (caseta 161), con sede en la calle Mayor de Madrid. “Las firmas traen un 40% de los ingresos de la caseta”, dice el librero Antonio Méndez. Su cartel es envidiable, como de festival de música: Julia Navarro, Fernando Aramburu, Manuela Carmena, Javier Sierra, Enrique Vila-Matas, Manuel Rivas, Héctor Abad Faciolince o Carlos del Amor; todos nombres con gran capacidad de convocatoria. ¿Cuál es el secreto? “Pues llevar 40 años trabajando y tener buena relación con los autores”, dice Méndez.

Hay autores que vienen a vivir la experiencia, a recibir a los amigos y familiares, pero los autores que generan firmas de verdad, es decir, ventas considerables (aunque en ocasiones los lectores vengan con los libros de casa) son muy solicitados y los grupos editoriales y distribuidoras tienen que decidir a qué librerías se los adjudican, a veces mediante negociaciones: no te puedo dar a Mengano, que tiene la agenda muy apretada, pero lo puedo compensar con Fulano y el prometedor Zutano, que tiene un futuro brillante.

En este negocio la organización de la Feria no pinta demasiado: las librerías se ponen en contacto con los editores, que ofrecen a sus autores. Además, las editoriales y distribuidoras también tienen sus propias casetas. “Desde la Feria nos limitamos a habilitar cinco carpas externas de firmas, para no colapsar el paseo de las casetas, donde firman los autores más mediáticos”, dicen fuentes de la organización. Tienen nombres arbóreos, como Boj o Magnolio. Este sábado firmaban allí la influencer Tamara Gorro o la superventas romántica Megan Maxwell. La tradición de las carpas externas nació en los 80, cuando Francisco Ibáñez, creador de Mortadelo y Filemón convocaba a multitudes. Lo que también ha hecho la feria es invertir en la mejora del sistema de gestión informático, donde los libreros pueden subir a la red su calendario de firmas.

“Cuando acaba el Día del Libro, más o menos, ya nos ponemos a hablar con los comerciales de las distribuidoras para pedir las firmas”, dice Laura Rodríguez, de la librería Girasol (caseta 356). No es la única vía: también se puede contactar con un amigo autor directamente e invitarle a comparecer. “Así, tú te haces tu carta a los Reyes Magos, y luego hay cosas que consigues y cosas que no”, dice Rodríguez. En su caseta le gusta mezclar a autores con mucho tirón, más mediáticos, más comerciales, con otros que quizás no vendan tanto pero que son de su gusto. La facturación de la feria supone “un porcentaje elevado” de su facturación anual, y de ese porcentaje, buena parte proviene de las firmas. “No se estimarlo, pero un día con una firma buena es una alegría”, dice. El año pasado le cancelaron ocho firmas de unas cuarenta: le hicieron un roto.

En la edición de 2024 se vendieron en la Feria más de 831.000 ejemplares con un gasto medio por lector de 32,4 euros. Y, una vez más, parte de esas ventas son propiciadas por las firmas. Organizarlas supone un trabajo extra en cuestión de traslado y almacenaje de cajas de libros, porque, un librero, además de todo lo demás, es una persona que mueve de un lado a otro pesados prismas de papel. Entre los grandes éxitos de Girasol, el año pasado, estuvieron Juan Manuel de Prada, Santiago Posteguillo o Andrés Trapiello. También autores que no prometen demasiado y luego se cascan 50 libros firmados, porque se han movido bien en redes o tienen muchos (y fieles) amigos. “Una firma buena son 150 ejemplares, facturas 3.000 euros en dos horas”, dice Rodríguez.

En la Feria rubrican mucho los escritores famosos, pero más rubrican los famosos a secas (cosa que tradicionalmente ha levantado ampollas). Un ejemplo paradigmático de firma masiva fue la de Ana Obregón, hace un par de años, con su libro El chico de las musarañas (HarperCollins Ibérica), firmado en coautoría con su hijo fallecido, Aless Lequio y en mitad del escándalo del nacimiento de su nieta: requirió una carpa especial en la que se congregaron cientos de fans. Los primeros de la fila, desde las ocho de la mañana, Isabel y Sergio, una madre y un hijo que venían de San Sebastián: estaban felices de conocer a Ana, de la que eran “superfans” desde tiempos de la serie Ana y los Siete.

Se repartieron 150 tickets que aseguraban 150 firmas, aunque, cuando se acabaron, la Obregón tuvo que quedarse a firmar el doble, muy amablemente, para evitar un motín. La feria tuvo que alargar su horario. “Los autores más mediáticos y conocidos aportan una cantidad elevada de ingresos a las editoriales, a las librerías, al sector del libro, también mediante las firmas en los grandes eventos del año, como son Sant Jordi en Barcelona o la Feria del Libro de Madrid”, dice Laura Torrado, responsable de Comunicación de HarperCollins (caseta 256).

La librería La Imprenta (caseta 65) sigue otra lógica, digamos, sociocultural, que se resume en el lema “nuestra caseta, vuestra casita”. Traen a la friolera de 91 autores, ocupando todos los turnos posibles, que firman en parejas especialmente ideadas, en busca de rimas y consonancias. Y no persiguen grandes colas o ingresos, sino visibilizar el tejido literario, especialmente el poético, que tiene tan pocos lectores (aunque, como se dice, sean los mejores).

“Tratamos de democratizar lo que es un espacio de privilegio”, dice el librero Miguel Ángel Vázquez, “y también queremos apoyar a pequeñas editoriales que están haciendo un trabajo excepcional y que a veces no consiguen el apoyo de los grandes medios. Esto es lo que le da sentido a nuestra caseta”. Además, les encanta dar primeras oportunidades: “Es muy bonito acoger a un autor que firma por primera vez, la emoción de entrar en la caseta, los nervios, ver a la gente que le quiere y le arropa... eso para mí es un regalo”, dice Vázquez.

Si la caseta de La Imprenta supone un tercio de la facturación del año, un tercio de ese tercio (un noveno), viene de las firmas. Tienen un enorme botijo para hidratar a los autores y a cada firmante le regalan una llave dorada: la llave de la caseta, la llave de su casita.

tots els camins duen al llibre

La siguiente
JUAN JOSÉ MILLÁS
El País
17|6|2016

 

Cuando un cocinero se hace famoso, escribe un libro. Cuando un deportista se hace famoso, escribe un libro. Cuando un criminal se hace famoso, escribe un libro. Cuando un alpinista se hace famoso, escribe un libro. Cuando un actor se hace famoso, escribe un libro. Cuando un locutor de televisión se hace famoso, escribe un libro. Cuando un cantante se hace famoso, escribe un libro. Cuando un político se hace famoso, escribe un libro. Cuando un millonario se hace famoso, escribe un libro. Cuando un corrupto se hace famoso, escribe un libro. Cuando un expresidiario se hace famoso, escribe un libro. Cuando un youtuber se hace famoso, escribe un libro. Cuando un torero se hace famoso, escribe un libro. Cuando un famoso se vuelve más famoso, escribe otro libro.

Y así de forma sucesiva. Todos los caminos conducen al libro. Sin embargo, cuando un escritor escribe un libro no puede hacerse cocinero ni deportista ni actor ni político. Cuando un escritor escribe un libro, se pone a pensar en el siguiente, que quizá le salga o quizá no. A lo mejor le sale, y lo publica y la editorial le invita a firmar ejemplares en una feria del libro a la que el escritor acude ingenuamente para comprobar que quienes de verdad firman son los alpinistas, los expresidarios, los actores, los youtubers… Viene a ser, piensa, como si en un congreso sobre la salud tuvieran más éxito los curanderos que los médicos.

Claro que todo el mundo tiene derecho a escribir libros, y a establecerse como curandero, incluso a escribir libros sobre la curandería. Pero un congreso de oncólogos debería ser un congreso de oncólogos. El escritor decide no acudir en el futuro a ninguna feria. Pero el miedo a ser tachado de envidioso le conducirá a la siguiente.

un milió de llibres

JORDI NADAL
Un milió de llibres
La Vanguardia
31|10|2024

La Fira del Llibre de Frankfurt, a la qual assisteixo des del 1985, és la més gran del món, encara que la covid l'ha disminuïda moltíssim. Avui és només una ombra del que va ser, però manté el seu caràcter extraordinari. Tornes després d'un bany de propostes tan magnífic com cosmopolita i ho fas amb una doble sensació. D'una banda, et sents intimidat per tant de talent, poder, diners i coneixement que s'articula al voltant de la indústria del llibre. De l'altra, tornes amb una humilitat renovada i, al mateix temps, absolutament estimulat en veure com el coneixement és apreciat i difós. És com un antic medicament que combinava un calmant i un estimulant.

Quan a la fira algun col·lega t'anuncia amb grandiloqüència: "He contractat el llibre de l'any", és difícil no somriure. Aquesta afirmació se sol rebre amb una dosi saníssima d'escepticisme. La raó? Cada any s'hi presenten un milió de títols nous. Què vol dir "el llibre de l'any"? El més venut? El més desitjat? El que canvia la història de la humanitat?

La veritat és que el llibre més venut rares vegades canvia la història de la humanitat. Potser canvia el compte d'explotació de l'editorial que l'edita, que no és poc, però cal reconèixer que és presumptuós pensar que canvies el món amb les coses que fas. Això només està a l'abast de molt poca gent. És bonic intentar-ho, però cal ser conscients de la nostra dimensió i del paper que interpretem en aquest vast escenari anomenat vida.

La concentració dels grans grups editorials és prodigiosa i pot intimidar, però només si et deixes. El secret és no fer-ho, perquè el talent en l'edició és com David contra Goliat, llibre a llibre. Resulta que els vaixells grans de vegades entren molt lents als ports, mentre que les embarcacions petites, més àgils, amarren ràpid i s'arriba abans al restaurant a menjar-se un arròs amb gambes.

Després d'assistir molts anys a la fira, és impressionant veure la magnitud de l'edició asiàtica, la concentració bestial als Estats Units, la no menys imponent als països clau d'Europa, i la immensitat del sector de les editorials de llibres d'educació. Perquè, encara que sigui fer anar l'aigua al meu molí, cal dir-ho: on hi ha bona edició, hi ha bon coneixement. I viceversa.

Viatjar a la fira és una manera d'aprendre i sentir-te viu. Un gran editor deia sobre les fires: "L'absent sempre hi perd". Viure és proposar, viure és lluitar, viure és defensar-se...I no em puc imaginar un negoci més estimulant i enriquidor que el del llibre. Editar és avançar.

firaires

MARTA SANZ

El optimismo de la voluntad

Quadern | El País

20|6|2024

Llevo quince años firmando en la Feria del libro de Madrid. Este año han solicitado mi presencia 14 librerías a las que les doy las gracias. La feria es un lugar amable y odioso. Recibes baños de humildad que no te hacen falta porque tú ya vienes humilde de casa, o más que humilde vienes hecha polvo y con temores que se cumplen cuando una señora hojea un libro, no te ve, y le dice a su acompañante: "Esto no me lo leo ni de coña. Tiene frases de cinco líneas". El corazón se te encoge al hacerse realidad tu pronóstico sobre la anorexia lingüística, el al pie de la letra, y vuelves a preguntarte por qué nos empeñamos en escribir eso que antes se llamaba "literatura" y ahora está en proceso de metamorfosis kafkiana.

El elemento comercial inherente a cada feria se hace visible cuando damos los precios de libros que no hemos escrito o aportamos argumentos estéticos y conciliadores a la orden de: "A ver, véndeme tu libro". A la escritora no le importa hacerse minúscula al lado de Irene Vallejo porque después una excelente librera le regala una botella de aceite de oliva —el aceite de oliva lleva detector antirrobo en los supermecados—. El aceite va con nota como los ramos de flores. Durante los ratos de soledad pones cara de no estar pidiéndole nada a nadie. Paseo por el Retiro sintiéndome intrusa. Muchos firmantes me resultan desconocidos. Miro las colas que se forman frente a gurús del no hacer montañas de granos de arena. Cuánta sabiduría. Cuánta bondad. Qué miedo.

Esta ferianta pide perdón por las palabras extrañadas y el atrevimiento de añadir un sumando más a la suma de columnas de feria. Hay lectores que exigen que les pidas perdón y otros a los que solo puedes darles las gracias. Voy a la feria y no soy masoquista. A la incomodidad de vivencias que me lleva a verme como una dinosauria —"una ancestra, me dijo un escritor; "una momia", respondí yo con la mejor de mis sonrisas— añado placeres vanidosos que me convencen de que conversamos a través de las palabras de la literatura. Existe un espacio de interlocución y esperanza. La nota, que acompaña al aceite, es una declaración de confianza y afecto. Tengo lectores traumatólogos que me piden firmas de Clavícula y futuras lectoras de 12 años que acuden seducidas por el título Monstruas y centauras: piensan que es un relato fantástico.

Una lectora veinteañera se acerca con una timidez que me da ganas de abrazarla. Grandes y pequeñas mujeres rojas. Carmen, roquera, trabajadora, lee y escucha la SER. Miguel trae un montón de libros para que se los firme. Juanita es lectora reincidente: la recuerdo porque se llama como se llamaba mi abuela. Un hombre, con gorrita de béisbol, se aproxima y no le hago caso porque creo que mis lectores no pueden llevar gorrita de béisbol. Me equivoco. Mira el mostrador una muchacha con aspecto hippy, preparo el bolígrafo, ella pasa de mí. No existe correspondencia entre las fisonomías imaginarias de quienes los leen y la realidad.

Un chico apunta: "Leo tus novelas como si fueran pipas". Es un elogio que me pone los pelos de punta. O quizá este lector es verdaderamente extraordinario. Me parto de risa. Hay personas que te dan razones para defender el optimismo de la voluntad que nos lleva a escribir. Hay quienes nos esperan. Por eso mi sonrisa en la feria es de verdad. Cada año regresamos para ponerles cara a esas personas sin las que la acción de la escritura no tendría sentido.

en rafael sánchez ferlosio va a la fira del llibre

Fue un acontecimiento inesperado cuando [Rafael Sánchez Ferlosio] firmó en la Feria del Libro de Madrid, por primera vez en su vida, con 88 años, en 2016. Había eludido hasta entonces representar, como él mismo decía, «el grotesco papelón del literato», pero ese año, su nieta Laura le preguntó que si a él no le llamaban de ninguna librería. Así que superó la timidez y el bochorno y firmó durante horas a un ejército entusiasta de arrobados lectores que festejaron con él su estreno en la feria. Contaron los periódicos, por cierto, que uno de ellos le llevó, jugándose la vida, un ejemplar de El Jarama, para que se lo firmara. Ferlosio lo sopesó en sus manos:

—Este libro es muy malo —le dijo.

—Es para mi suegra —le contestó el lector, sonriendo.

—Ah, bueno, entonces se lo firmo —concluyó mordaz, siempre infantilmente hosco, antes de escribir en el libro «Rafael Sánchez».

Jesús Marchamalo. Tocar los libros. Cátedra, 2020. P. 103-105.

#salvemelmercatmunicipal

TONI COROMINA
Agonia del Mercat Municipal
Elter

Cinquanta anys enrere, els usuaris del mític mercat setmanal del dissabte a la plaça Major de Vic acostumaven a ser els osonencs amb poca capacitat monetària, els pagesos i els immigrants andalusos. Avui, a la impossible sortida del túnel d’una crisi que s’eternitza,  la situació no ha variat massa: els clients habituals del mercat són persones amb dificultats econòmiques, aturats, petits pagesos i els nous immigrants, sobretot magribins, subsaharians, xinesos, indis, romanesos i sud-americans. Una aglomeració de gent que ven i compra a l’aire lliure i conforma una gegantina superfície comercial, amb carrerons i seccions plenes de productes de tota mena.           

En plena Transició, ja fa prop de 40 anys, els vigatans vam celebrar l’obertura d’un Mercat Municipal que tots pensàvem que era ‘municipal’, és a dir, un mercat al servei de la ciutadania amb poc poder adquisitiu que hi acudia per complementar els mercats del dimarts i el dissabte a la Plaça Major.

Sense entrar en consideracions jurídiques sobre la seva titularitat, un mercat municipal és, per definició, un conglomerat de botigues i comerços oberts al públic, amb uns productes a la venda a preus populars. Desgraciadament, els últims anys estem assistint a una lenta agonia d’aquest servei i no seria d’estranyar que ben aviat haguem d’assistir al seu enterrament.

Les campanyes promocionals de l’Ajuntament de la capital osonenca presenten  Vic com una “ciutat de fires i mercats”. Més enllà del Mercat del Ram, el Mercat Medieval i diverses fires sectorials que funcionen més o menys bé, la deriva lamentable del Mercat Municipal, és una espina clavada al cor de la ciutat. A mitjans de gener d’enguany, els regidors de l’oposició i dos de l’equip de govern van votar  a favor d’una moció per arribar a un compromís polític en defensa d’aquest equipament de cara la propera legislatura, però el govern de Vic es va desentendre del Mercat Municipal.

Les discussions i controvèrsies entre els paradistes del Mercat Municipal i l’Ajuntament ja fa temps que han bloquejat un projecte de remodelació que fa temps que està en via morta. Inaugurat el 1980 (amb Tarradellas de President, fa 15 anys que les dues parts havien consensuat que s’havia de renovar o traslladar en un altre indret de la ciutat a causa del deteriorament d’unes instal·lacions obsoletes.

Per rellevar l’actual equipament, l’any 2009 l’Ajuntament va redactar un avantprojecte de construcció d’un nou edifici a la zona del Sucre, amb un pressupost de 10 milions d’euros, que al final no va prosperar. Sis anys després, el 2015, en un ple de l’ajuntament es va aprovar el projecte inicial de remodelació del mercat, que consistia a traslladar les parades situades en un primer pis als baixos de l’actual edifici, cosa que suposava un 40% de reducció de la superfície de cada parada.

Però des de llavors la societat que explota el mercat (constituïda pels mateixos paradistes a través de l’empresa Mermuvic), i l’Ajuntament (el propietari de l’edifici), no s’han posat d’acord en la qüestió econòmica. Fa un temps, Antoni Serrat, regidor d’Economia i Serveis, deia que calia “un lideratge del propi mercat”, i que l’Ajuntament es faria càrrec de la direcció de les obres, però que havien de ser els comerciants “els que fixin acords en els temes comercials. La concessió és purament administrativa. La resolució del cas ja no està en mans polítiques”, deia.

Temps enrere, Pilar Molist, presidenta del grup de paradistes, tot i reconèixer que l’Ajuntament els havia ajudat a solucionar el finançament, deia que era l’Ajuntament qui havia de “liderar el projecte i millorar la seva inversió. Nosaltres no som competitius; el projecte ens sobrepassa i ens fa por haver de tornar tants diners pel poc temps de concessió”. De fet, amb el preu per metre lineal proposat, cada paradista hauria d’assumir un cost d’entre 60.000 i 70.000 euros de mitjana, una suma que es podria duplicar en el cas de la parada de producte fresc. Per això, els comerciants estaven considerant la possibilitat de renunciar a l’antiga concessió i començar-ne una de nova per un període de 20 o 25 anys. Però, com que en aquest cas les sol·li­cituds de places del mercat s’haurien de fer per concurs, temien que bona part dels paradistes no podrien optar-hi.

Coincidint amb la campanya “Salvem el Mercat!”, fa un parell d’anys els paradistes van aconseguir 2.000 firmes de suport dels usuaris, un gest que Molist agraïa: “Estem contents pel suport de tanta gent. Això demostra que estan satisfets amb el servei que els hem donat durant 37 anys”.

Tal com s’apuntava més amunt, el Mercat Municipal va ser el gran protagonista d’un ple de l’ajuntament a principis d’any. ERC-Som Vic, per boca de Maria Balasch,  va presentar una moció per arribar a un compromís polític en defensa de l’equipament, que va obtenir un “no” contundent de resposta de la majoria de l’equip de govern de Vic. Balasch defensava, amb tot el sentit comú del món, que Vic necessita un Mercat Municipal,  “un espai de proximitat de producte quilòmetre 0, que generi punts de trobada i d’integració social”. Per ella, la supervivència del mercat suposaria un benefici per als comerciants i la ciutat, i actuaria com un motor econòmic, urbà i social. Tal com explicava a osona.com al seu dia, Balasch també remarcava que no tenia cap sentit anomenar Vic “ciutat de fires i mercats” si no s’hi apostava; i fent referència al lema de l’actual Ajuntament de Vic, afegia que “sense mercat com podem dir que Vic és una ciutat ‘a la mesura humana’?”. Tota l’oposició va votar a favor de la moció, així com dos membres de l’equip de govern.

En aquell ple, el regidor Toni Serrat va dir que “tothom qui opta a un concurs té els seus drets i obligacions” en referència al “mal anomenat Mercat Municipal”. I va fer un repàs de les accions que s’han portat a terme des de l’Ajuntament per intentar revitalitzar el mercat, com ara estudis, projectes executius i la iniciativa de baixar a la planta baixa amb les condicions que hi havia sobre la taula. Segons ell, mentre els paradistes tinguin la concessió vigent, “els hi respectarem els drets i els exigirem els deures que té tota concessió”. Però no va estar de criticar la gestió dels paradistes, que per ell no és “la més idònia. Si no es renuncia a l’actual concessió, no es pot pas pensar com s’ha remodelar el mercat (...). Hi hem esmerçat molts recursos i esforços, però aquesta concessió no fa ni deixa fer”. El cas és que el regidor es va desentendre del projecte i va remarcar que hi havia altres projectes prioritaris com la nova biblioteca o les Adoberies.

Contestant les paraules de Serrat, Balasch va considerar que el regidor els havia deixat “esmaperduts” i que l’única pregunta era: “Volem que la ciutat tingui un mercat municipal?. Si no es creu en un mercat municipal, ja no podem fer-hi res més”, va concloure. La regidora va agrair el vot dels partits a favor de la moció i va lamentar profundament que l’equip de govern no hi donés suport. Si a última hora no es produeix un miracle inesperat, molt em temo que aviat les campanes del comerç popular tocaran a difunts.

el dialecte de frankfurt

La Feria de Frankfurt, gran mercado mundial del libro, es el lugar donde de forma más masiva se compran y venden libros y, por tanto, también donde más se exageran sus méritos, comerciales y literarios.

[Oliviero] Ponte di Pino ha creado un «diccionario del inglés de la feria», el llamado Book fair English, con traducción literal y traducción real de ese argot que los profesionales del libro, sobre todo agentes literarios y editores, emplean en sus negociaciones, tanto para explicar su mercancía como para oscurecer lo que no les interesa divulgar. Con los años, todo el mundo aprende a interpretar lo que los demás ponen sobre la mesa y nadie se llama a engaño. Con permiso del autor, recogemos algunas de sus perlas.

INGLÉS DE LA FERIA / TRADUCCIÓN LITERAL / LO QUE REALMENTE QUIERE DECIR 

COMMERCIAL / comercial / basura que se vende.

REALLY COMMERCIAL / realmente comercial / basura que a lo mejor no se vende.

LITERARY / literario / puede gustar, pero es difícil de vender.

UPMARKET / destinado al lector más sofisticado / literario, pero más fácil de vender.

EXPERIMENTAL / experimental / ilegible (y naturalmente nada vendible), aunque quizás le guste a algún crítico.

QUIET / tranquilo / aburrido.

BEAUTIFUL DESCRIPTIONS / bellas descripciones / aburrido e inútil.

PAGE TURNER / engancha al lector / en la trama, al menos, sucede alguna cosa.

VERY WELL WRITTEN / muy bien escrito / a veces te encuentras frases con más de siete palabras.

GOOD REVIEWS / buenas críticas / gusta, pero no vende.

POSITIVE RESPONSE / buena acogida / hasta ahora no lo ha contratado nadie.

THERE IS A LOT OF INTEREST / interesa mucho  se lo estoy proponiendo a todo el mundo.

IT IS VERY MUCH TALKED ABOUT / se habla muchísimo / porque nadie se lo ha leído.

HOT / caliente / queremos un montón de dinero.

I SOLD IT IN SLOVENIA, SLOVAKIA, TURKMENISTAN AND COREA / lo he vendido a muchos mercados / pero ninguno importante.

COULDN'T STOP READING IT / no podía parar de leerlo / me lo he tenido que leer esta noche.

BEING EDITED / estamos haciendo la revisión / demasiado largo, habrá que cortar mucho, lo sabemos.

THERE IS NO OTHER BOOK ON THIS SUBJECT / no hay nada más sobre este tema / de hecho, interesa solo a unos cuantos maníacos.

VERY PROMOTABLE / fácil de promover / el autor/autora estaría encantado de hacer un viaje a su país a expensas de la editorial.

Sergio Vila-Sanjuán. Código best seller: las lecturas apasionantes que han marcado nuestra vida. Temas de Hoy, 2011. P. 124-125.

dissabte de rams i llibres

CLÀUDIA DINARÈS
El Mercat del Ram de Vic s’anticipa a Sant Jordi
Ara llegim
13|4|2019

“Dissabte de rams i llibres”. Així és com les set llibreries de Vic van batejar l’aposta literària que s’ha estrenat al Mercat del Ram de Vic. Una fórmula per introduir la literatura i la cultura a la festa ramadera per excel·lència de la capital osonenca i que serveix, també, per mostrar la bona sintonia entre els professionals del sector. Ha nascut a l’empara de l’Àmbit de la Lectura del Pla d’Acció Cultural (PAC), impulsat per l’Ajuntament de Vic.

Per l’estand situat a la rambla del Passeig de Vic, des de primera hora del matí hi van passar una quarantena d’escriptors i il·lustradors que van signar les seves obres. Una posada en escena a deu dies de Sant Jordi i que, a petita escala, va generar un clima semblant al de qualsevol 23 d’abril a la rambla de Barcelona.

“L’ambient, el dia i l’actitud de la gent ens transporta a Sant Jordi”, comentava Víctor Amela, que aprofitava l’ocasió per presentar a Vic Jo vaig poder salvar Lorca, una novel·la basada en la història que va unir el seu avi granadí, Manuel Bonilla, i el poeta i dramaturg Federico García Lorca.

Al seu costat, el periodista i escriptor Toni Soler signava El tumor, llibre també amb referències a la figura paterna. I feia un pronòstic: “Com a bona festa major que és, la diada de Sant Jordi acabarà prenent forma de Setmana de Sant Jordi”. El presentador va col·leccionar tantes signatures com selfies. “És el factor tele”. Per la parada també hi van passar Rafel Nadal amb El fill de l’italià (premi Ramon Llull 2019) i Llucia Ramis amb Les possessions (premi Anagrama 2018) i Bel Olid.

Aquesta última hi signava Feminisme de butxaca: kit de supervivència, un manual contra la discriminació de les dones publicat el 2017 que ha arribat a la 7a edició. “Ha tingut molt bona acollida de dones lectores, però també d’homes lectors”, especificava Olid. Així, des de Vic, aprofitava l’avinentesa per reivindicar una vegada més “la necessitat de reflexionar sobre el paper de les dones, per posar damunt la taula les desigualtats que pateixen des d’un punt de vista gens bel·ligerant amb els homes i a favor de tothom”. Amb tot, la novetat d’Olid d’aquest Sant Jordi és Tina Frankens.

Tampoc hi van faltar autors locals. És el cas d’Irene Solà, poeta i escriptora de Malla (Osona). Guanyadora del premi Anagrama 2019, Solà va celebrar una proposta “que permet als escriptors de la comarca ser a casa en un format que el dia de Sant Jordi només es pot veure als carrers de Barcelona”. Per l’estand també hi va passar la ninotaire Pilarín Bayés, l’escriptora Cristina Masramon i la corredora de muntanya Núria Picas.

Un èxit. De públic i també d’organització. Montse Ayats, d’Eumo Editoral, assegurava que la iniciativa havia arribat per quedar-se. “Estem sorpresos de la rebuda”, deia. Tot i que el Mercat del Ram és una cita ramadera, lligar els seus 100.000 visitants als llibres ha demostrat ser una bona idea. I ara ja toca esperar que arribi Sant Jordi... i que no plogui.

fer pasqua abans de rams

mercat del ram

12, 13 i 14 d'abril de 2019 

escriptors sense llibres

       La Vanguardia. 3|12|2018. 

tornar a casa

Després de set anys sota l'estructura provisional del carrer del Comte d'Urgell, els paradistes del Mercat Dominical del Llibre han dit adeu aquest diumenge a aquestes instal·lacions. A partir del 27 de maig tornaran als voltants del Mercat de Sant Antoni, en unes noves marquesines. Dels 104 paradistes que es van instal·lar d'entrada a l'espai provisional, només se'n traslladaran 76 al mercat remodelat.

El Mercat Dominical del Llibre diu adeu a l’estructura provisional. Betevé. 20|5|2018.

Vegeu també:

L’olor de paper vell no se’n va de Sant Antoni. Toni Vall. Ara, 21|5|2018.

Mercat dominical de Sant Antoni.

catalan arts books a guadalajara

Premio a los mejores stands. Feria Internacional del Libro de Guadalajara.

Stand Plata: Gobierno de Cataluña- Instituto Catalán de las Empresas Culturales.

[Aquí, la llista de premiats]

El sector editorial català participa a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
22|11|2017

Per tercer any consecutiu, Catalunya comptarà amb un estand institucional a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, organitzat per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la seva marca d’internacionalització Catalan Arts Books, en el qual hi tindran representació 35 entitats del sector editorial de Catalunya. La FIL, que tindrà lloc del 25 de novembre al 3 de desembre, és un dels majors festivals literaris del món i la gran cita per als professionals del sector del llibre a Iberoamèrica. Un esdeveniment on conflueixen el comerç de drets d’explotació editorial, els principals agents distribuïdors del sector del llibre del continent americà i un ampli festival cultural obert al públic, on el llibre i els autors són el protagonistes...

Aquí, la resta.

#bookfacesaturday

Cartell de Fernando Vicente.

_____________

P.S.: #BookFace. Es tracta de fer-se una fotografia encaixant la cara (o alguna altra part del cos, si s'escau) en la coberta d'un llibre i compartir-la en les xarxes socials. L'ideal és penjar-les els divendres, amb el hashtag #Book­FaceFriday.

a sant antoni, llibres i ànima

A Sant Antoni, llibres i ànima

Joan Mateu i Font és el president de l’Associació de Comerciants del mercat dominical des de fa un parell d’anys

TONI VALL
Ara
12/11/2016 

A Sant Antoni cada diumenge al matí, ben aviat, la vida recomença. Els venedors munten les seves parades, el llibre vell que reviu una vegada més, la postal en blanc i negre d’aquell poble de muntanya, tots els còmics i tebeos del món, el programa de cine de quan al cine els artistes treballaven tan bé i els àlbums de cromos inacabats on el temps s’ha aturat a cada pàgina. És la personalitat d’un indret tan especial que un té la sensació que no pot morir-se mai. Fa quasi trenta anys que m’hi passejo sovint, de fet, molt més que sovint. Hi he canviat cromos, hi he comprat, hi he treballat durant incomptables diumenges a la parada familiar. Ara hi vaig de visita dos o tres cops al mes, si puc, més. És una universitat del coneixement, elevat i popular. Les lletres dels llibres sembla que allà tinguin més sentit i el pensament s’hi propaga i s’hi encomana a ran de terra, per contacte humà, amb la naturalitat incrustada en tots els tractes de compra i venda. S’hi fan cursos accelerats de psicologia i empatia, pots conèixer qui vulguis, has de saber escoltar molt.

Des del juliol del 2011 el vell mercat està cap per avall, s’hi fan obres de rehabilitació que sembla que no s’hagin d’acabar mai. Durant la setmana les parades de roba estan sota les marquesines dels carrers del perímetre i diumenge la carpa del carrer Urgell acull el brogit de venedors i compradors. Diuen que la tardor de l’any que ve les parades tornaran a ser allà on toca, al voltant de les parets de pedra robustes i restaurades, posades al dia. Tinc ganes de parlar amb el Joan Mateu, és el president de l’Associació de Comerciants del mercat dominical des de fa un parell d’anys. S’hi deixa la pell, parlant, negociant, explicant als col·legues de feina les últimes novetats i també fent publicitat, transmetent la passió pel mercat, buscant que cada cop sigui més gent la que descobreixi l’encant especial d’aquesta porció d’espai on tant val la pena habitar.

Li agrada explicar que la seva especialitat són els llibres de petons i que la seva paradeta té el sobrenom de “romàntica”. “Sóc el més tendre del mercat”, fa broma mentre conversem a la bodega Rafel del carrer Manso. Dedica tota la setmana a preparar el material per diumenge, tria els llibres amb cura d’entre els milers que té, sap quins són els que vendrà segur, i afina la punteria per treure el màxim partit a la feina. Deu fer uns deu anys que va trobar el gustet a això de vendre llibres a la parada dels seus pares, que s’havien anat retirant a poc a poc, i a ell li va semblar una gran idea quedar-s’hi. Els canvis de vida mai li han semblat exagerats, ans al contrari, necessaris, perquè l’important, no és cap obvietat, és intentar sempre ser feliç, també mentre t’intentes guanyar les garrofes.

Treballador incansable

El Joan, ja d’adolescent, va voler treballar perquè això de parar la mà i esperar que algú que te l’ompli no li ha agradat mai. Els ni-ni, en definitiva, no parlen el seu mateix idioma. Durant disset anys va treballar a La Maquinista com a tècnic i electricista, una activitat laboral que combinava amb una ferma conscienciació política. A finals dels anys setanta, “la vida era al carrer i el carrer era del PSUC”. Com a simpatitzant del partit va col·laborar en tasques de propaganda, missatgeria i enganxades de cartells: “Ens agradava anar a la Rambla i descobrir amb quina manifestació ens trobàvem”. Relata Barcelona com tothom qui la va viure en aquells anys: com una realitat viva i il·lusionada. Segur que li ve d’aquella etapa la capacitat de parlamentar, d’estirar i afluixar, d’entendre’s amb la burocràcia i els polítics que no hi guipen gaire més enllà el seu hortet.

Com que la feina mecànica no l’omplia, i ni en broma volia quedar-s’hi per sempre, una consolidada afició fotogràfica l’impulsa a obrir un estudi. Primer enfocat a la foto artística de models i després a la publicitat especialitzada en metall i vidre, segurament la branca més difícil i exigent. És interessant escoltar algú parlant de les interioritats d’un ofici: ¿com s’aconsegueixen evitar els reflexos del vidre i el metall en una foto publicitària? Molt complicat i moltes hores de feina. Encara conserva l’estudi a casa però la fotografia ha tornat a ser només una afició. Massa feina per a agències i per a clients impersonals, ni punt de comparació amb el cos a cos, la xerrada improvisada, un senzill i directe “Com anem, Joan?” Aquesta és la filosofia que li agrada, la filosofia de Sant Antoni.

“Això ha d’acabar bé”. Ho té molt clar, claríssim. Destaca que el trencaclosques del nou mercat és una situació complicada, que hi ha massa pressions i interessos, comercials i polítics no del tot ben explicats: “L’Ajuntament ha d’entendre la importància i el valor del mercat dels diumenges”. La primera idea que van tenir era delirant: ubicar el mercat de llibres a l’encreuament de Tamarit amb Borrell i cedir els nous espais del perímetre de l’edifici per a usos veïnals no especificats. El seny sembla que tira endavant i que s’acabarà imposant. El Joan hi ha dedicat hores i més hores. La lluita val la pena, Sant Antoni és important, és un bocí de la vida de tots.

 Joan Mateu i Font. Foto: Pere Tordera.

literal

Verkami: Literal 2016.

literal, fira d'idees&llibres radicals

«LITERAL és la primera fira d'idees i llibres radicals que es farà a Barcelona. Serà una fira de llibres i idees on s’ajuntaran editorials, llibreries, autores i autors, lectores i lectors per compartir, discutir i sommiar, sobre el món en què vivim i com transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crítics gaudirem de la millor literatura crítica compartint-la amb qui la crea.

Es farà els dies 29, 30 i 31 de maig de 2015 dins l'antiga Fabra i Coats, combinant dos espais l' Ateneu Popular i Cultural L'Harmonia i a l' Espai Josep Bota».

Verkami. Literal, fira d'idees i llibres radicals.

de fira

Fernando Vicente.

En edicions anteriors...

Aquí, més cartells de la flm.

fira del llibre prohibit

El proper 14 de setembre de 2014, Can Toni de les Eugues, amb la col·laboració i patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Biblioteques), la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Llagostera organitza la Primera Fira del Llibre Prohibit que es fa a Europa. Les Biblioteques de tot Catalunya estaran implicades en aquesta fira i oferiran actes a totes les biblioteques públiques catalanes per donar ressò a aquest esdeveniment. A Llagostera s’hi celebrarà la part més popular i festiva de l’esdeveniment.

La idea sorgeix directament del model de la Setmana del Llibre Prohibit que se celebra anualment a Estats Units. (http://bannedbooksweek.org/)

Creiem que aquesta serà una molt bona excusa per fer parlar de literatura durant uns dies i fer veure la importància d’algunes obres en la història de la humanitat.

I també, per mostrar al nostre país, com n’és d’important la ficció literària i quants esforços ha destinat el poder (sobretot quan no és democràtic) arreu del món i al llarg de totes les èpoques, per acabar amb la literatura, que no deixa de ser l’expressió dels pobles. Un tema que desgraciadament encara és actualitat.

La Fira del Llibre Prohibit serà una Fira de Mostres (amb possibilitat de compra) i també una Exposició que constarà de plafons explicatius sobre moments i obres cabdals en la història antiga i recent dels llibres que han estat censurats i prohibits. I amb especial atenció a les obres de la literatura catalana.

Hi haurà una part estàtica, el que serà la Fira pròpiament, situada al Casino Llagosterenc i plaça Catalunya i una altra part dinàmica i plantejada com una ruta, que s’haurà de seguir a diversos llocs del poble.

Horari de la Fira: de 10 del matí a 8 del vespre.

Horari de la ruta dels ‘Dos Déus Literaris’: A les 13.00 h i a les 19.00 h

FIRA DEL LLIBRE PROHIBIT