altar de morts

Una de les tradicions mexicanes d’origen prehispànic que s’ha mantingut amb més vigència al llarg dels anys és la celebració del dia de morts. El costum de fer ofrenes als difunts la vigília del dia de Tots Sants es manté encara avui dia amb tot el seu esplendor. Els altars poden veure’s en espais domèstics i públics, amb taules servides en honor als difunts més propers, amb les seves viandes i begudes preferides juntament amb retrats i calaveres de sucre. 

Aquest és el que la Casa Amèrica Catalunya va dedicar l'any passat a Jorge Ibargüengoitia, amb motiu del 30è aniversari de la seva mort.

balmes malalt

«Balmes malalt: heus ací la faceta preterida del nostre home. Per què? Deu ser perquè, tal volta, es pensa comunament que la seva malaltia ve a ésser un aspecte excessivament carnal de la seva humanitat, quelcom massa concret i material de la seva biologia i, per tant, cosa vil i menyspreable? Ja tractarem després de trobar una explicació a aquest fet; però, mentrestant, el cert és que s'ha incorregut en l'error d'oblidar que, sota el sacerdot, el filòsof, el sociòleg, el polític i tot el que es vulgui, hi havia un malalt.

És veritat que els diversos biògrafs que s'han ocupat de descriure'ns la vida de Balmes ens han parlat de com emmalaltí en diverses ocasions de la seva vida i de com, a la fi, la mort, amb el seu alè gèlid, extingí la flama esmorteïda de la seva existència malaltissa; però amb això no n'hi ha prou. Vull dir que s'han acontentat amb l'aspecte anecdòtic de la seva malaltia; i l'anècdota resulta una cosa massa cortical. Cal aprofundir més, molt més, perquè el qui es posa malalt és l'home sencer, en la totalitat integral de la seva antropologia, que és com dir de la seva personalitat.

No és satisfacció de curiositat ni desig de passatemps el que m'indueix a encetar aquest tema intocat: Balmes malalt. És el convenciment que per aquest camí la comprensió de la personalitat del nostre gran filòsof vigatà serà millor i més perfecta i que solament després de ben explorada i estudiada aquesta faceta podrà acomplir-se allò que Villegas considerava, erròniament, que havia estat ja assolit pel més insigne dels biògrafs balmesians [nota de la copista: representa que és el P. Ignasi Casanovas S.J.]: presentar Balmes com a home complet...»

Conferència commemorativa de la mort de Jaume Balmes pronunciada per Lluís Daufí el 9 de juliol de 1990 a la sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic.

_______________________

P.S.: La Conferència Balmesiana és un dels actes acadèmics més antics que es fan a la ciutat. El 9 de juliol de 1861 es va celebrar la primera, organitzada pel Círcol Literari de Vic amb motiu del 13è aniversari de la mort de Jaume Balmes. Des de llavors, tot i que amb interrupcions, val a dir, cada any es pronuncia una conferència en homenatge a la memòria del filòsof vigatà. 

legítima

Després de set anys de club de lectura estic en disposició d'afirmar que havíem aconseguit —amb el que costa— un tret distintiu, una marca de la casa que ens diferenciava de la resta: obsequiàvem els nostres convidats i col·laboradors extracomarcals amb una llango-nissa culara de casa Sendra. Un detallet, pots comptar.

La cosa és que cada il·lustre visitant del club sortia per la porta, com dicta el costum, però carretejant una bossa blava —molt aparent, tot sigui dit, en perfecta consonància amb can Tiffany, que és com n'he dit sempre de la botiga Sendra del carrer Verdaguer—, i amb les meves indicacions d'ús. Penja-la un parell de dies, que encara és molt tendra. No l'encantis gaire, que està a punt. Teníem (pretèrit imperfet d-r-a-m-à-t-i-c) un obsequi insígnia, i la resta era lectura.

Però tot s'acaba, n'aquesta vida. Dilluns de la setmana passada, en Ferran Ràfols em va tuitejar una notícia de El 9nou que anunciava el tancament de casa Sendra. Des de llavors no he parat de rebre correus amb mostres de condol. L'Allau no se'n sap avenir. En Girbén m'ha proposat de crear una associació d'afectats pel cas Sendra i, ja posats, un recull de relats on els damnificats que ho desitgin puguin manifestar el seu dolor per tan sentida pèrdua. Legítima, es titularia l'antologia. Per un grapat de fuets, haurà de ser, a partir d'ara, l'esquer.

[Font de les imatges: Chavarria Gastronome]

carnestoltes

Vist a: Leyendo se entiende la gente. 

coqueteria cruel

A mig camí entre l’antropologia, la moda i l’àlbum fotogràfic, aquest llibre és un complet catàleg de vestits i costums que indiquen molt més que una forma de ser, una aparença o una manera de viure.
Mentre la indumentària estableix la pertinença a un grup, una ètnia o una societat, les costums ens revelen els fonaments ocults, els trets propis de cada poble i les regles establertes.
Tenir el coll llarg, la cintura de vespa, el peu petit o el cos tatuat és fer cas a les exigències d’un model de bellesa determinat, que regeix les regles de la seducció, del plaer i del desig.
Michel Biehn és un apassionat col·leccionista que en aquest llibre ens ofereix un excel·lent reportatge fotogràfic amb vestits, peces de roba i tota mena d’adorns de totes les èpoques i racons del món. L’autor amb Catherine Bensaid (psicoanalista), Jean-Yves Leloup (teòleg) i Catherine Tourre-Malen (antropòloga) desxifren i comenten aquestes imatges i ens revelen els secrets de la seva fascinant bellesa i de la terrible crueltat que amaguen.
De la contraportada


Michel Biehn. Cruel coqueteria. Oceano, 2010.