ideal aturats

¿Alguna vez he querido lo mejor? Quizá no tuve jamás lo que hay que tener para querer lo mejor. Cultura y todo eso: el problema no es, o no se reduce a, que algunos de nosotros no estemos hechos para esas cosas. El problema es que, encima, las odiamos. Yo estoy intentándolo. Estoy leyendo bastante. Es la única diversión que todavía puedo permitirme. La lectura es barata, lo reconozco. He leído todas las novelas de intriga sobre temas erótico-financieros que hay en los estantes de Georgina. Paso por la biblioteca pública. La biblioteca pública es un sitio fantástico para los que estamos en paro. Es gratis y tiene calefacción. Te ofrece cobijo...

Martin Amis. Dinero. Carta de un suicida. Traducció d'Enrique Murillo. Anagrama, 1996. P. 390.

[Font: BibliotekariaRadikal‏ @biblioradikal ]

llegir i escriure

«Una vegada que li van demanar que resumís els plaers de la lectura, Nabokov va dir que es corresponien exactament amb els plaers de l'escriptura. Almenys jo no he llegit mai cap novel·la «que voldria haver escrit jo» (una idea alhora covarda i audaç), però sempre, invariablement, intento escriure novel·les que m'agradaria llegir. Quan escrivim també llegim. Quan llegim (com ja s'ha dit més amunt), també escrivim. D'alguna manera, llegir i escriure són el mateix.»

 

MARTIN AMIS. Des de dins: com s'escriu. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Anagrama, 2021. P. 83.

 

història vs. argument

«Quina diferència hi ha entre una història i un argument?, preguntes.

Segons E.M. Forster, «El rei es va morir, i després es va morir la reina» és una història, però «el rei es va morir, i després la reina es va morir de pena» és un argument. No pas, Edward, no pas, Morgan! «El rei es va morir, i després la reina es va morir de pena» continua sent una història. Perquè esdevinguin arguments, les històries necessiten un altre element, fàcil d'introduir, en aquest cas, amb una coma i un adverbi.

«El rei es va morir, i després es va morir la reina, aparentment de pena» és un argument. O un ganxo. Els arguments demanen atenció constant, però un bon ganxo pot quedar sol, intacte i fixar-ho i estabilitzar-ho tot independentment de les circumstàncies. Els arguments i els ganxos produeixen un mateix desideràtum: fan una pregunta al lector, i implícitament li asseguren que la pregunta es respondrà... »

MARTIN AMIS. Des de dins: com s'escriu. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Anagrama, 2021. P. 83.

 

novel·les de bla-bla-bla

 

Desde dentro, Martin Amis. Font: Juan Tallón @xoantallon

de gira

«Érem a les acaballes de la primavera de 1995, i jo acabava de tornar d'una gira promocional de tres setmanes per Nord-amèrica. En aquestes gires, va dir una vegada Ian McEwan, et sents una mica l'«empleat d'un jo anterior», perquè el llibre és allà, al carrer, i ha de ser escortat i defensat mentre tu ja has tirat endavant. Bé, el meu llibre, The Information (amb tota la seva impedimenta) continuava amb mi, continuava massa amb mi, a tota hora. Però no em permetré de queixar-me sobre aquella gira. Alguns escriptors troben que fer el paper de doble és més degradant/desarrelat/avorrit/esgotador, etcètera, que no uns altres; i n'hi ha que no són fàcilment divisibles i s'enclaustren en ells mateixos en foses envoltades amb filferro espinós. Novetat ultratjant en un temps, les gires de promoció de llibres s'accepten avui com un fet més de la vida, com una qüestió de rutina professional. Arribes a una ciutat i et presentes als mitjans; després, a la nit, com a individu que es deu als seus lectors, apareixes a la llibreria i oficies. I alguna cosa saludable es dóna quan et veus enfrontat al teu actiu més preciós: els lectors. Els necessites desesperadament, perquè ells saben qui ets en realitat; són els confidents de la teva ment inconscient. A l'Autor li va bé trobar-se amb el Lector. De vegades, a la cua per a la firma, veig un parell d'ulls que amb veu baixa em diuen que la comunió s'ha produït, i en sento la transfusió corresponent...»

Martin Amis. Experiència. Traducció d'Ernest Riera. Edicions 62, 2001. P. 311-312.