Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris podcast. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris podcast. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 d’octubre del 2025

l'esclat de la literatura a les ones


MAR ROCABERT MALTAS
L'esclat de la literatura a les ones
Quadern | El País
20|9|2025


Cinc anys després de l’esclat dels primers pòdcasts sobre llibres en català, l’oferta a les ones s’ha multiplicat i diversificat en projectes que s’han professionalitzat i d’altres que segueixen, voluntàriament o no, oferint programes més casolans. Aquella primavera del 2020, quan van començar a emetre, reclosos a casa per la pandèmia de covid, pòdcasts com Mentrimentres, sobretot d’entrevistes, o Tàndem, dedicat a la literatura infantil i juvenil (LIJ), poc s’esperaven que avui encara serien a l’aire i, a més, que s’haurien convertit en referents. De seguida s’hi van anar sumant altres projectes, i el panorama va quedar ben nodrit de programes enfocats en els llibres, una parcel·la menystinguda a la televisió.

Si als inicis, els pòdcasts van créixer majoritàriament entre amants de la lectura, vinculats al sector editorial o fins i tot en aules universitàries, però en general de forma amateur, l’oferta s’ha anat modulant i algunes editorials, com Barcino, acaben de llançar el seu propi pòdcast, La Contracoberta, que reivindica els clàssics amb la veu de Clàudia Rius, o la llibreria Ona, que també emet el seu propi projecte, L’illa de Maians, més centrat en lectures actuals a càrrec de Bernat Dedéu.

És notòria la dissociació entre la publicació i venda de llibres de LIJ i el poc ressò que tenen als mitjans de comunicació. Potser per això, Marina Llompart i Guillem Fargas han aconseguit posicionar molt bé Tàndem, un pòdcast de freqüència mensual, centrat en els llibres per a aquestes franges d’edat i en la mediació literària. De fet, del pòdcast, que s’ha convertit en referència per a professors i altres professionals del sector, ha sorgit una cooperativa que ofereix formacions.

Casualment, el març del 2020 tenien els dos primers episodis a punt i va resultar el millor moment per començar, explica Marina Llompart. “Vam tenir temps per projectar on anàvem i la gent es va refugiar en aquests continguts”, recorda. Ara comencen la setena temporada i des de la tercera estan vinculats a Betevé, una aposta que els ha permès oblidar-se de la part tècnica. “Però seguim sent totalment independents”, remarca.

Encara que s’ho prenen com una afició perquè no en poden viure, sí que reben la subvenció de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) per a pòdcasts culturals en català, una ajuda que ha impulsat el sector. Ja no són els únics de LIJ, també han sorgit noves veus com la de Poc Cas, que està vinculat a Vilaweb. “Tenim una bona convivència perquè el seu contingut, més de conversa, és molt diferent”, assegura.

Precisament, La Setmana del Llibre en Català ha programat el col·loqui Els pòdcasts i els dies: la literatura catalana a Spotify. Hi participen Juliana Canet, que condueix amb Marina Porras Club Tàndem, un vídeo pòdcast que s’endinsa en novel·les de referència, que es pot veure a 3Cat; Blanca Pujals, que juntament amb Carlota Freixenet reivindica la literatura victoriana i altres novel·les clàssiques angleses amb Punkis Decimonòniques, amb sessions amb públic al restaurant Jok de Barcelona; i Bernat Reher, la cara més visible del pòdcast Mentrimentres, que comparteix amb tres doctorands com ell, Berta Galofré, Joan Rius i Carlos Francesch. A més, hi serà Clàudia Rius, de La Contracoberta, en una sessió conduïda per Pep Antoni Roig, productor del pòdcast de Barcino.

Bernat Reher té clar que el seu format ha de continuar sent informal. Va començar sent una conversa d’alumnes d’Humanitats de la Pompeu Fabra. “Tothom s’ha institucionalitzat i nosaltres seguim a la nostra, amb el to de conversa, amb un punt cutre perquè no tenim estudi ni recursos”, reconeix. “Tothom ens ve a subornar perquè tothom vol que parlem del seu llibre”, diu cofoi Bernat Reher, que també grava alguns capítols en col·laboració del festival Barcelona Poesia.

Mentrimentres també va començar el 2020 i va tenir una etapa una mica “gamberra a Twitter”, recorda Bernat Reher, que els va situar en alguna polèmica. No parlen només de novetats, també toquen clàssics, i el que més els agrada és el format d’entrevista relaxada. “Fem una cosa de diumenge a la tarda, però aquí apareix l’esperit crític, la contradicció, i això sempre m’ha interpel·lat, mantenim la idea que a nosaltres no ens encotilla res ni ningú”, explica abans de mencionar que “han sorgit com un bolet iniciatives que s’han apuntat a la Corpo, al Pimavera, i es nota en la qualitat i els guions, que van amb pressupost i velocitat de transatlàntic”. “Són formes de marquèting interessants”, remarca, però no és l’objectiu de Mentrimentres, que fins i tot ha retornat l’última subvenció de l’ICEC perquè no tenien capacitat per gastar-la. De fet, molts dels seus programes es graven en pocs dies i coincidint amb La Setmana.

Posa com a exemple el Mentrimentres Oriol Magrinyà, director de Barcino, entre els pòdcasts que escolta. Per això, potser, s’ha engrescat a oferir un pòdcast per promoure els clàssics, però no només els que ells publiquen, com mostra el segon episodi dedicat a Pla. Amb periodicitat quinzenal, la primera temporada té deu episodis. “No és només per vendre llibres, el nostre objectiu és més fundacional, com l’editorial.

Després de constatar que “hi ha molt desconeixement i prejudici amb els clàssics”, Oriol Magrinyà explica que no es podien limitar al seu catàleg, i prova d’això és que el 30% o 40% d’autors que sortiran a La Contracoberta no es publiquen amb Barcino. “Volíem trobar l’equilibri entre un pòdcast conversacional i un pòdcast amb rigor i especialistes”. Explica que ha tingut “molt bona acollida, amb un miler d’escoltes en una setmana per episodi”, que és una xifra molt bona perquè, a grans trets, la mitjana en aquest segment se situa en els 500 oients per programa. També avança que pot ser un bon material per als instituts. “Crec que estem en un moment efervescent, van apareixent iniciatives molt xules”, opina sobre l’esclat dels pòdcasts literaris.

Entre iniciatives personals i estretament vinculades a les xarxes, com Llibres, i Punt!, del compte Els Book Hunters; Llegiu, que el món s’acaba, que s’apropa als llibres a partir de temàtiques i on precisament també participen aquest últims; o d’altres més acadèmics, com Parlem de literatura?, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), també hi ha alguns programes de ràdio dedicats als llibres, com pot ser Ciutat Maragda, dirigit per David Guzman, a Catalunya Ràdio i a 3Cat, o La Pila, un nou espai amb Andrea Genovart i Marc Cerrudo, també a la ràdio pública i a la plataforma unificada. Tots ells promouen la lectura, una activitat que obre nous mons, enriqueix i és un consol en moments difícils. Si són massa o encara no n’hi ha prou, els lectors ho decidiran.


dimecres, 11 de juny del 2025

viure entre llibres

 

Viure entre llibres
T1xC6

21/04/2025 Visitem Vic i entrem a la Foster & Wallace, la llibreria que regenta en Toni Ferrón. Aquesta petita llibreria al centre de la ciutat té una oferta de llibres per a tots els gustos, però prioritzant els bons autors, els de més prestigi. No en va, té el nom que té. Ferrón ens explica d'on ve i com ha tirat endavant aquest petit negoci malgrat les crisis que hem viscut. Passejant per la seva llibreria, reconeixem autors de tota la vida, alguns de nous i aquells supervendes que no poden faltar mai.

 

dissabte, 21 de desembre del 2024

de llibres, bàsicament


SERGI PÀMIES
De llibres, bàsicament
La Vanguardia
13|12|2024

"Tinc ganes de parlar de Joaquim Ruyra”, diu Juliana Canet a Marina Porras com a esquer per projectar-se cap al segon programa del Club tàndem (3Cat). Sembla una frase de guió de ciència-ficció optimista en què algú expressa el desig insòlit de parlar de Ruyra. És l’al·licient del programa: revisar els nostres clàssics (Pla, Ferrater, Rodoreda, Villalonga...) a través d’una precarietat de videopodcast, traslladar a la pantalla l’esperit divulgatiu dels clubs de lectura i compartir lectures amb una vitalitat sense gaire brots d’erudició o llicències irreverents com les d’ Una història de la literatura.
Fa anys que Canet i Porras acumulen espais de prescripció. Intenten insuflar al gènere una energia femenina i feminista que, de vegades, abusa de dirigir-se a un hipotètic públic jove a canvi de relegar lectors conspicus. Aquest proselitisme se situa en una tradició contradictòria: la d’un país que, menystenint impunement la promoció audiovisual de la lectura i perpetuant-ne el descrèdit a l’ensenyament, acumula moltes excepcions, no se sap si com a quota voluntarista, menjadora clientelar o peatge per aplacar males consciències. Llista (parlo de memòria): Raimon (La 2); Emili Teixidor, Màrius Serra, Xavier Grasset, Marina Romero i Anna Guitart (TV3); Natza Farré i Vicenç Villatoro (el 33); Laura Borràs, Eduard Màrquez i David Guzmán (Catalunya Ràdio); Emili Manzano (BTV i el 33); Marc Giró i Sílvia Soler (RAC1); el Tot és comèdia (la Ser); Els experts (iCat), i tots els programes generalistes que, en els últims quaranta anys, han inclòs una secció sobre llibres en català.
El metratge de Club tàndem potser es fa una mica llarg tenint en compte la factura visual espartana, el to, lleugerament endogàmic i saberut, i l’efervescència pirotècnica de certes afirmacions (“la millor protagonista de la literatura catalana, sense cap mena de dubte!”, exclama Canet amb un entusiasme que no ofendrà les capelletes i jerarquies dels autors morts). A partir de la bona idea del secret com a motor novel·lesc, Porras i Canet comenten Mirall trencat de Mercè Rodoreda. El diàleg aporta punts de vista que complementen la lectura (d’abans i de després) i que, salvant les distàncies, recorden les anàlisis postpartits de futbol. I si el postfutbol té el seu propi llenguatge, el fòrum postlectura també s’empelta de vicis col·loquials generacionals. Per exemple: l’adverbi “bàsicament” es consolida com un recurs per guanyar temps i donar a la conversa una pàtina informal vagament jactanciosa (com quan als anys vuitanta repetíem “o sigui” o “vull dir” creient que –error– així érem més intel·ligents).
És una tendència molt estesa, però inofensiva i anecdòtica, tant com els “és a dir” i els “dit això” de les tertúlies d’actualitat.