Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de gener del 2025

equal-parallel: guernica-bengasi

 



Equal-Parallel: Guernica-Bengasi 
Richard Serra
San Francisco, California, EE. UU., 1938 - Orient, Nueva York, EE. UU., 2024

Fecha: 1986
Materia: Acero corten
Técnica: Fundición

Técnica descriptiva: Obra formada por cuatro bloques macizos de acero corten, dos cuadrados y dos rectangulares

Dimensiones: Pieza 01: 148,5 x 500 x 24 cm / Pieza 02: 148,5 x 148,5 x 24 cm / Pieza 03: 148,5 x 500 x 24 cm / Pieza 04: 148,5 x 148,5 x 24 cm

Categoría: Escultura, Instalación

Año de ingreso: 1988
Nº de registro: AS10531
Expuesto en: Sala 102

 

Equal-Parallel: Guernica-Bengasi  fue creada específicamente para el Museo Reina Sofía en el marco de la exposición Referencias. Un encuentro artístico en el tiempo, con la que se inauguró el Centro de Arte Reina Sofía en 1986. La escultura está constituida por cuatro bloques macizos de acero corten, cuatro volúmenes que se alinean con un alzado de 148,5 cm (el autor habló de «equal elevations» [alturas iguales]), correspondiente a la dimensión en altura del alféizar de las ventanas del edificio que los alberga. Dos de los cuatro bloques son cuadrados; los otros dos son rectángulos de la misma profundidad. Richard Serra ha ubicado los grandes bloques en una disposición alterna, que deja un espacio vacío central semejante al que llenan los bloques y que permite que la escultura pueda ser captada por el espectador como una obra de experimentación corporal del espacio y de la forma. De título singular en el conjunto del trabajo de este artista, Serra ha dejado claro que sus obras no hacen referencia a la memoria de ninguna persona, lugar o acontecimiento, sin embargo Equal-Parallel: Guernica-Bengasi incide en una experimentación espacial de la obra, pero también en un paralelismo temporal de dos hechos históricos sobre la premisa de la igualdad: el bombardeo de la Legión Cóndor sobre población civil en la villa de Guernica el 26 de abril de 1937 y un acontecimiento coetáneo a la creación de la escultura, el ataque del 15 de abril de 1986 a la ciudad libia de Bengasi por parte de la aviación estadounidense. Este ataque, con víctimas civiles, respondía a un atentado con bomba en una discoteca en Berlín atribuido a agentes libios, en el que fallecieron una mujer y dos soldados norteamericanos. Tejiendo estas referencias, Serra alude al debate acerca del papel de la historia: si esta se agota en la experiencia corporal e individual, o si en cambio, su relato puede funcionar como construcción del mundo.


Carmen Fernández Aparicio
Centro de Arte Reina Sofía

_____________________

P.S.: L'escultura llegida per Richard Serra a Obra maestra, p. 104:

«Equal-Parallel: Guernica-Bengasi se basa en tu movimiento a través del espacio que la rodea. Usé dos bloques bajos y largos, rectangulares, y dos bloques más pequeños, cuadrados. El espectador lee la cara de cada bloque en relación con la cara del siguiente. Si el bloque más pequeño, cuadrado, se encuentra frente a un bloque rectangular, parece ser más bajo que el bloque que está viendo, aunque sea exactamente igual de alto. Cuando el bloque pequeño está detrás del bloque más largo, la situación se invierte. Se alza. Aunque todo tiene la misma altura, parece subir y bajar en relación con la forma en que caminas a lo largo de la sala. La mayor parte de mi trabajo desde mediados de los setenta trata sobre tu movimiento en relación con el espacio a lo largo del tiempo.»

Ara, afineu la mirada i torneu a la foto que encapçala l'apunt.

 

diumenge, 19 d’abril del 2020

dimarts, 19 de març del 2019

pedrolo, a sol i serena



X. SANTESMASSES
L’escultura de Manuel de Pedrolo ja presideix Aranyó
Lleida.com
8|3|2019
L’escultura de Manuel de Pedrolo ja presideix la plaça d’entrada a l’Aranyó, localitat natal de l’escriptor. La peça és obra de l’artista Enric Porta Sàrries. La imatge està ubicada just a l’entrada de la plaça i encarada cap a Cervera, població d’on prové el llinatge familiar de l’escriptor des del segle XVII. Segons va explicar l’alcalde, Xavier Pintó, els treballs d’adequació de la plaça s’allargaran encara durant unes dos setmanes i compten amb una inversió d’uns 12.000 euros. També es preveu que es dugui a terme el trasllat de les restes mortals de l’escriptor fins al cementiri de la localitat.
La instal·lació de l’escultura s’ha dut a terme aquesta mateixa setmana i entre els primers turistes que la podran veure es troben les 2.400 persones que diumenge participaran en la vintena edició de la Marxa dels Castells de la Segarra. Segons Pintó, l’obra suposa un reconeixement a l’escriptor i servirà com a reclam turístic. Val a recordar que al castell de Concabella hi ha ubicada l’exposició permanent i el centre d’estudis Manuel de Pedrolo.


dimecres, 4 d’abril del 2018

verne a vigo


—I bé? —vaig preguntar-li.
—Doncs bé, senyor Aronnax —em respongué el capità Nemo—, som a la badia de Vigo, i només espera que vós vulgueu penetrar els seus misteris.
Jules Verne. «La badia de Vigo». A: Vint mil llegües de viatge submarí. Traducció de Jaume Creus. La Magrana, 1987. 2a part, cap. 8.



«Jules Verne no va ser tan sedentari com de vegades es creu. Li agradava navegar i va tenir diversos vaixells.
El 1878 va celebrar els seus cinquanta anys amb un viatge al seu iot Saint-Michel III, a bord del qual va viatjar en companyia del seu germà Paul i del fill del seu editor Hetzel. Des del canal de la Mànega, costejant per la Bretanya, van arribar al golf de Biscaia. La mala mar que van trobar en obrir-se a l'oceà Atlàntic els va aconsellar fer escala a la ciutat de Vigo. Quan van entrar al port gallec, van coincidir amb un vaixell de l'Armada francesa el capità del qual va convidar Verne i els seus acompanyants a ser-ne els hostes. Fins i tot els va prestar vestits de bussejar i els va animar a emular les aventures del capità Nemo a Vint mil llegües de viatge submarí, obra publicada vuit anys abans i que situava l'acció precisament en aquelles aigües de la costa gallega. A Verne li va agradar molt Vigo. Coincidia que la ciutat estava en festes i li va encantar la seva gastronomia, la música de gaites a l'aire lliure, les festes nocturnes a la llum de les torxes i el fervor de la gent en la processó del Crist de la Victòria. Seguint el periple circumval·lant la Península, van fer escala a Cadis, i d'allà van anar a Sevilla, però la calor el va aclaparar molt. També va tocar port a Màlaga i després van passar a l'altra banda de la Mediterrània, fins a Orà i Alger. A Vigo es recorda el pas de l'escriptor amb una simpàtica escultura, instal·lada al seu port, en què es veu Jules Verne assegut sobre uns enormes tentacles sorgits d'un fantàstic món submarí.»

Antonio Iturbe [text] ; Jordi Lafebre [il·lustracions]. Cinquanta moments literaris. Bridge, 2017.

dilluns, 12 de febrer del 2018

arxiu 113


Anónimos, d'Alicia Martín.

"Reinterpretada IV" en el Museo Lázaro Galdiano
Exposición de Alicia Martín "Archivo 113"
La cuarta edición de Reinterpretada lleva por título Archivo 113, en referencia al expediente asignado por la Comisaría General del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), abierto en 1939, a los bienes que formaban la Colección artística de José Lázaro Galdiano, y constituye el contexto elegido por Alicia Martín para esta nueva edición que recorre varias salas del museo. La muestra cuenta con la colaboración de la Subdirección General de Promoción de las Bellas Artes del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Alicia Martín (Madrid, 1964) presentará cerca de una treintena de obras que reinterpretan algunas de las obras relacionadas en aquel expediente, como la enigmática obra El Salvador adolescente (1490[ca.]-1495[ca.]) atribuido a Giovanni Antonio Boltraffio. Además el público y diversas instituciones públicas han participado en el proceso de creación donando sus libros para la construcción de dos esculturas, que ocuparán el Salón de baile y el jardín del museo...
Museo Lázaro Galdiano


Alicia Martín amb dues de les seves obres. Foto: Andrea Comas.


Vegeu també:
·  Alicia Martín. De casa al club. 10|1|2014.

dimarts, 30 de maig del 2017

plantat com un estaquirot


Sota l'ombra de la visera verda de la gorra, els desdenyosos ulls d'iris blau i escleròtica groga de l'Ignatius J. Reilly miraven de dalt a baix les altres persones que s'esperaven sota el rellotge dels grans magatzems D.H. Holmes, buscant-hi senyals de mal gust en la manera de vestir.
[...] Ell, l'Ignatius, portava una indumentària còmoda i adequada. La gorra de caçador prevenia els refredats. Els pantalons de xeviot eren folgats i resistents i permetien moure't amb especial llibertat, i eren plens de sécs i racons amb bosses d'aire resclosit i tebi que transmetien a l'Ignatius una agradable sensació de confort. La camisa de franel·la de quadres escocesos feia innecessària la geca, i la bufanda li protegia la pell que li quedava al descobert entre les orelleres i el coll de la camisa. Era una indumentària potser inusual, però conforme a tots els criteris teològics i geomètrics, i indicativa d'una rica vida interior.
Una confabulació d'imbècils. John Kennedy Toole. Traducció de Xavier Pàmies. Anagrama, 2015. P. 15.


Estàtua de bronze d'Ignatius J. Reilly, de l'escultor William Ludwig, 1996. Està ubicada a l'entrada de l'hotel Hyatt Centric French Quarter New Orleans (antiga seu dels magatzems D.H. Holmes).
819 Canal Street
New Orleans, LA 70112

dimecres, 30 de març del 2016

jaume plensa



JAUME PLENSA
Yorkshire Sculpture Park, Wakefield. UK
7 abril – 25 setembre 2011





divendres, 10 de gener del 2014

alicia martín


Biografías, 2005. Casa América (Madrid)
Singularidad, 2012. Cidade da Cultura (Santiago de Compostela)

«Alicia Martín (Madrid, 1964) utiliza el libro como materia central de su trabajo. Éste protagoniza en exclusiva sus fotografías, dibujos, esculturas, instalaciones o animaciones videográficas.
Los libros son representados, pero la mayor parte de las veces utilizados tal cual, como en sus grandes piezas escultóricas, construidas a partir de cientos de libros tomados al azar y mezclados los unos con los otros sin que parezca importar su contenido individual, subordinado a su papel como elemento constructivo. De éstas, las más espectaculares son las instalaciones urbanas en las que cascadas de libros surgen como un torbellino de los huecos de una fachada, pugnan por salir de sus grietas o a veces colonizar sus espacios principales.
Sin embargo, aunque cada libro no sea sino una pieza más, no puede obviarse su significado antropológico, y Alicia reflexiona sobre el libro como objeto cultural y representación física del conocimiento, y sobre la memoria bibliográfica en relación con la acumulación de saberes y su clasificación e interpretación.
La obra de Alicia Martín forma parte de colecciones españolas como la del MNCARS, MUSAC, Artium, etc. Y ha sido mostrada en múltiples galerías, museos y espacios públicos por todo el mundo.»
[Font: La Gran]


-----> «El libro me eligió a mí». Entrevista a Alicia Martín. A: Nicola Mariani. Arte y sociedad.




diumenge, 10 de març del 2013

a berlín




El 21 d'abril de 2006 es va instal·lar a la Bebelplatz de Berlin aquesta escultura d'acer -Der moderne buchdruck- que pesava 25 tones i feia 12,2 metres d'alçària. Formava part de la campanya Germany-Land of Ideas, dissenyada per l'Agència Scholz&Friends amb motiu de la celebració del Mundial de futbol. Si no estic malfixada, es va poder veure fins a la tardor del 2006. Després la van retirar. No sé pas a quines golfes pot haver anat a petar.