tenir un llibre, escriure un arbre, plantar un fill

«Només tinc cinquanta anys. Si deixo de fumar i de beure o, més ben dit, de beure i de fumar, encara podria escriure un llibre. Llibres no, però un sol llibre potser sí. Estic convençut, Lucas, que tot ésser humà ha nascut per escriure un llibre, i per res més. Un llibre genial o un llibre mediocre, no importa, però el que no escrigui res està perdut, només passarà per la terra sense deixar rastre.

Si em quedo aquí, no escriuré mai cap llibre. La meva única esperança és vendre la casa i la llibreria i anar-me'n amb la meva germana. Ella no em deixarà beure i fumar, portarem una vida sana, ella s'ocuparà de tot, no hauré de fer res més que escriure el meu llibre, una vegada deslliurat del tabac i de l'alcohol. Vostè mateix, Lucas, escriu un llibre. Sobre què, sobre qui, no ho sé. Però escriu. Des de petit no deixa de comprar fulls de paper, llapis, quaderns (clic!).

En Lucas diu:

—Té raó, Victor. Escriure és el més important.»

Agota Kristof. Claus i Lucas. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam, 2019. P. 237.