
Amb notables absències i dues (no menys notables) cares noves, ahir ens vam trobar 13 persones per parlar de la novel·la m’enterro en els fonaments de Manuel de Pedrolo. I a fe s’ha de dir que mai el número tretze havia portat tanta bona sort perquè tots vam coincidir en què va ser una tertúlia magnífica fins el punt que alguns van trobar l’hora curta.
La Vanessa va començar amb una precisa introducció a l’obra i persona de Manuel de Pedrolo. Ho va ser tant, de precisa, que per un moment va semblar que no hi havia res més a dir. Però, només va ser un moment perquè després que M. trenqués el gel, s’originà un diàleg àgil i fecund.
La conductora ens parlà de l’abundant obra creativa de l’autor, més de cent obres entre novel·les, teatre, assaig i etc. que tracten els temes més diversos malgrat que per algú de l’època poguessin resultar incòmodes i les dificultats de publicació pròpies del temps. Un afany de producció dictat pel seu compromís en vers la llengua i el país amb la intenció d'arribar a tots els públics. L’obra de Pedrolo, va dir, està farcida d’elements simbòlics i esdevé un estudi de la condició humana amb una mirada pessimista emmarcada en la corrent existencialista. Els personatges de les seves obres no cauen en el maniqueisme i acostumen a aparèixer posats en situacions límit i intentant fugir dels seu univers vençut. Va fer especial esment a la recent edició de tots els contes a cura de Jordi Coca, de qui, per cert, es va parlar molt bé i que haurem de tenir en compte per futures edicions del club.
En general la novel·la va agradar força i es valorà més positivament el poder del ritme narratiu, típic del gènere negre, que no pas el retrat generacional. La trama i el ritme són d'aquells que enganxen al públic. Tanmateix, dos dels assistents, J.i J., van evocar els seus records de l’època i coincidiren en que es retrata força bé la societat barcelonina de mitjans dels anys 60.
Es va parlar de les dues veus de la novel·la, ambdues en primera persona, que atorguen una impressió de proximitat a l’obra; la del pare més introspectiva i la del fill més àgil i carregada de diàleg. Algú va dir que havia trobat el final un xic precipitat i que li hagués agradat que la novel·la fos més llarga. Em sembla que va ser la MB qui va insinuar que ara actualment, l’autor ben bé podria estar escrivint guions pels serials de la tele3 i més d’un hi vam estar d’acord.
La Vanessa va començar amb una precisa introducció a l’obra i persona de Manuel de Pedrolo. Ho va ser tant, de precisa, que per un moment va semblar que no hi havia res més a dir. Però, només va ser un moment perquè després que M. trenqués el gel, s’originà un diàleg àgil i fecund.
La conductora ens parlà de l’abundant obra creativa de l’autor, més de cent obres entre novel·les, teatre, assaig i etc. que tracten els temes més diversos malgrat que per algú de l’època poguessin resultar incòmodes i les dificultats de publicació pròpies del temps. Un afany de producció dictat pel seu compromís en vers la llengua i el país amb la intenció d'arribar a tots els públics. L’obra de Pedrolo, va dir, està farcida d’elements simbòlics i esdevé un estudi de la condició humana amb una mirada pessimista emmarcada en la corrent existencialista. Els personatges de les seves obres no cauen en el maniqueisme i acostumen a aparèixer posats en situacions límit i intentant fugir dels seu univers vençut. Va fer especial esment a la recent edició de tots els contes a cura de Jordi Coca, de qui, per cert, es va parlar molt bé i que haurem de tenir en compte per futures edicions del club.
En general la novel·la va agradar força i es valorà més positivament el poder del ritme narratiu, típic del gènere negre, que no pas el retrat generacional. La trama i el ritme són d'aquells que enganxen al públic. Tanmateix, dos dels assistents, J.i J., van evocar els seus records de l’època i coincidiren en que es retrata força bé la societat barcelonina de mitjans dels anys 60.
Es va parlar de les dues veus de la novel·la, ambdues en primera persona, que atorguen una impressió de proximitat a l’obra; la del pare més introspectiva i la del fill més àgil i carregada de diàleg. Algú va dir que havia trobat el final un xic precipitat i que li hagués agradat que la novel·la fos més llarga. Em sembla que va ser la MB qui va insinuar que ara actualment, l’autor ben bé podria estar escrivint guions pels serials de la tele3 i més d’un hi vam estar d’acord.
Es va parlar del significat del títol i també de si segueix essent Pedrolo un bon autor per incitar a la lectura. Preguntes que van tenir tantes respostes com assistents.
Gràcies de nou a tots i totes per aquesta agradable vetllada i en especial a la Vanessa Amat.
Gràcies de nou a tots i totes per aquesta agradable vetllada i en especial a la Vanessa Amat.
I per acabar un prec pels que agafin el cotxe (Matilde, please ) per aquestes dates: conduïu amb comte, us volem tots aquí.











































